Nota

• L'article 412-3 del Codi civil de Catalunya (CCCat) recull les situacions que impliquen la indignitat successòria d'un subjecte: a) El qui ha estat condemnat per sentència ferma dictada en judici penal per haver matat o haver intentat matar dolosament el causant, el seu cònjuge, la persona amb qui convivia en unió estable o algun descendent o ascendent del causant; b) El qui ha estat condemnat per sentència ferma dictada en judici penal per haver comès dolosament delictes de lesions greus, contra la llibertat, de tortures, contra la integritat moral o contra la llibertat i la indemnitat sexuals, si la persona agreujada és el causant, el seu cònjuge, la persona amb qui convivia en unió estable o algun descendent o ascendent del causant; c) El qui ha estat condemnat per sentència ferma dictada en judici penal per haver calumniat el causant, si l'ha acusat d'un delicte per al qual la llei estableix una pena de presó que no sigui inferior a tres anys; d) El qui ha estat condemnat per sentència ferma en judici penal per haver prestat fals testimoni contra el causant, si li ha imputat un delicte per al qual la llei estableix una pena de presó que no és inferior a tres anys; e) El qui ha estat condemnat per sentència ferma dictada en judici penal per haver comès un delicte contra els drets i deures familiars, en la successió de la persona agreujada o d'un representant legal d'aquesta; f) Els pares que han estat suspesos o privats de la potestat respecte al fill causant de la successió, per una causa que els sigui imputable; g) El qui ha induït el causant de manera maliciosa a atorgar, revocar o modificar un testament, un pacte successori o qualsevol altra disposició per causa de mort del causant o li ha impedit de fer-ho, i també el qui, coneixent aquests fets, se n'ha aprofitat; i h) El qui ha destruït, amagat o alterat el testament o una altra disposició per causa de mort del causant.
  Així com la llei estableix aquestes causes d'indignitat successòria també estableix la possibilitat que aquestes causes no tinguin efectes si el causant atorga la disposició a favor de l'indigne coneixent-ne la causa, si s'hi reconcilia per actes indubtables o el perdona mitjançant escriptura pública o disposicions fetes en pacte successori. Tant la reconciliació com el perdó són irrevocables.
  Incórrer en una d'aquestes causes d'indignitat, tal com estableix l'article 451-17.a del CCCat, suposa una causa de desheretament. Per tant, el causant pot privar els seus legitimaris del dret a la legítima, si en la successió concorre alguna d'aquestes causes. En aquest cas, la llegítima individual s'extingeix i s'integra en l'herència sense acréixer la dels altres legitimaris (art. 451-25.3 CCCat).
  L'acció per a declarar la indignitat successòria caduca al cap de quatre anys des que la persona legitimada la pot exercir o en pot conèixer l'existència d'una manera raonable, i, en tot cas, passats quatre anys des que la persona indigna hagi pres possessió dels béns en qualitat d'hereva o legatària. En el cas que la causa exigeixi una condemna en sentència, aquest còmput del termini de caducitat s'inicia quan la sentència és ferma (art. 421-7 CCCat).
  Si la persona indigna ja ha pres possessió dels béns, s'ha de liquidar aquesta situació possessòria considerant-la posseïdora de mala fe, i els efectes de la indignitat es retrotrauen al moment de la delació. La indignitat és personalíssima i no afecta els fills o descendents de la persona indigna que són cridats a la successió (art. 412-8 CCCat).
• V. t.: desheretament n m