accés carnal

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca accés carnal, n m
es acceso carnal

Definició

Introducció en vagina, anus o boca de l'òrgan sexual masculí, de membres corporals o d'objectes.

Nota

Àmbit: Espanya
Fins a la Llei orgànica (LO), del 30 d'abril de 1999, accés carnal s'interpretava com a penetració per via vaginal i requeria una relació heterosexual. Això era així perquè el Codi penal (CP) establia, juntament amb l'accés carnal, la penetració anal o bucal, per a les quals assenyalava la mateixa pena.
La reforma introduïda per la LO 11/1999 va canviar el criteri, ja que tant en l'article 179 com en el 182 es fa referència a l'accés carnal com a penetració vaginal, anal o bucal. La diferència no és important a efectes pràctics, ja que es manté el criteri anterior de tractar igual, amb la mateixa pena, tots tres comportaments. En canvi, sí que sembla important en l'aspecte conceptual, atès que resulta difícil sostenir que una penetració per via bucal sigui un accés carnal.
La possibilitat d'accés carnal quan el subjecte actiu és una dona i, sobretot, quan els dos subjectes són dones, ha estat discutida per la doctrina, tant des del punt de vista del sentit literal possible de l'expressió accés carnal, com des del punt de vista de la valoració dels comportaments.