abocador controlat
abocador controlat
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca abocador controlat, n m
- ca dipòsit controlat, n m sin. compl.
- es depósito controlado
- es vertedero controlado
<Dret ambiental>
Definició
Abocador que presenta les condicions idònies per a dur-hi a terme abocaments controlats.
Nota
- Àmbit: Catalunya | Àmbit: inespecífic
-
L'article 3 del Decret 1/1997, del 7 de gener, sobre la disposició del rebuig en dipòsits controlats, defineix els dipòsits controlats com «tota instal·lació de disposició controlada del rebuig en superfície, de qualsevol tipus de residus, de procedència pròpia o de tercers».
El Decret classifica els dipòsits controlats en tres subtipus: els de classe I per a residus inerts, els de classe II per a residus no especials i els de classe III per a residus especials. Un dipòsit controlat pot rebre residus compatibles corresponents a dipòsits controlats de classes inferiors. Un dipòsit controlat pot rebre una classificació múltiple, sempre que es dipositi cada tipus de residu en zones separades i independents, i cada zona compleixi els requisits específics de la seva classe.
La normativa estatal sobre els dipòsits controlats està continguda en el Reial decret 1481/2001, del 27 de desembre, pel qual es regula l'eliminació de residus mitjançant el dipòsit en abocador, que transposa la Directiva 1999/31/CE, del Consell, del 26 d'abril. - V. t.: residu especial n m
- V. t.: residu inert n m
- V. t.: residu no especial n m
