Nota

• Àmbit: Espanya
• Regula el principi d'absorció i compensació l'article 26.5 de l'Estatut dels treballadors, segons el qual aquest principi es duu a terme quan «els salaris realment pagats, en conjunt i còmput anual, siguin més favorables per als treballadors que els que fixa l'ordre normatiu o convencional de referència».
  Segons la doctrina majoritària, aquesta mesura protectora té un abast limitat, ja que actua en un doble sentit. D'altra banda, garanteix als treballadors el dret que llur salari s'actualitzi fins a arribar als nous salaris mínims que es fixin en les successives revisions salarials. Però, de l'altra, permet a l'empresari o empresària eliminar, de manera total o parcial, les millores consolidades pels treballadors d'origen contractual una vegada aplicades les esmentades pujades del salari del conveni.
  La possibilitat d'absorbir i compensar només és procedent si els conceptes compensables són homogenis. També, segons la jurisprudència majoritària, la comparació entre salaris, a fi i efecte d'aplicar aquest principi, s'ha de fer de manera analítica i no de manera global.
  Des d'un punt de vista pràctic, alguns convenis imposen restriccions a l'aplicabilitat d'aquest principi ja sigui mitjançant clàusules de no compensabilitat, o bé mitjançant clàusules de garanties ad personam.
• V. t.: salari n m