Back to top
acceptació d'herència acceptació d'herència

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acceptació d'herència, n f
  • es  aceptación de herencia

<Dret civil>

Definició
Acte jurídic unilateral pel qual la persona que ha rebut una delació assumeix el títol d'hereva i dona continuïtat a la personalitat jurídica de la causant.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • El règim general de l'acceptació d'herència és regulat, juntament amb la repudiació, pel capítol I, títol VI del llibre quart del Codi civil de Catalunya (CCCat). Com en molts altres àmbits del dret civil català, el CCCat segueix fidelment els principis del dret romà en aquesta regulació.
    Com que es tracta d'un acte jurídic unilateral i basat en l'autonomia de la voluntat de la persona cridada a succeir, aquesta pot acceptar l'herència o repudiar-la lliurement i voluntària (art. 461-1 CCCat), sempre que reuneixi la capacitat necessària per a emetre aquesta declaració de voluntat (art. 461-9 CCCat). L'acceptació feta correctament esdevé irrevocable, però la feta sense capacitat o amb vicis del consentiment pot ser impugnada (art. 461-10 CCCat).
    L'acceptació es pot manifestar de manera expressa o tàcita (art. 461-3 CCCat) i no es pot sotmetre a termini ni a condició (acceptació parcial / acceptació sotmesa a termini o a condició; art. 461-2 CCCat). L'acceptació expressa ha de ser formal i es pot fer en document públic o privat, però la voluntat d'acceptar-la ha de quedar palesa per escrit (art. 461-4 CCCat). Es considera que l'herència és acceptada tàcitament quan la persona delada duu a terme qualsevol acte que no es podria realitzar si no fos a títol d'hereva, o determinades actuacions que, per a dur-les a terme, impliquin haver acceptat l'herència prèviament (art. 461-5 CCCat).
    L'acceptació pot ser pura i simple o a benefici d'inventari. En el primer cas, qui accepta succeeix en la posició jurídica del causant, de manera que els patrimonis de l'una i de l'altra es confonen i l'hereu esdevé responsable ultra vires dels deutes del causant, és a dir, l'hereu no solament respon amb els béns relictes, sinó també amb els béns propis, indistintament (art. 461-18 CCCat). En el segon cas, els patrimonis no es confonen, sinó que hi ha dues masses patrimonials diferents, i la responsabilitat de l'hereu respecte dels deutes i de les obligacions del causant es limita als béns que formen l'herència (art. 461-20 CCCat).
    El dret d'acceptar l'herència per part de la persona delada prescriu al cap de trenta anys des que va rebre delació, transcorreguts els quals s'entén que la repudia. Aquest termini tan ampli es pot escurçar radicalment per la intervenció d'altres subjectes interessats en la successió, que transcorregut un mes a comptar de la delació a llur favor poden sol·licitar a l'autoritat judicial que fixi un termini pel qual la persona cridada manifesti si accepta o repudia l'herència. Aquest termini no pot ser superior a dos mesos (art. 461-12.2 CCCat).
    Pel que fa al Codi civil espanyol, l'acceptació d'herència es troba regulada fonamentalment en la secció quarta, capítol V, títol III del llibre III.
  • V. t.: acceptació a benefici d'inventari n f
  • V. t.: acceptació pura i simple n f