Back to top
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acreixement, n m
  • es  acrecimiento

<Història del dret>

Definició
Increment de la quota de l'herència que corresponia als diferents hereus instituïts, en la totalitat o en part, quan la quota d'aquell o aquells que al final no hi podien accedir acreixia la dels altres.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • L'acreixement era una institució general que afectava l'herència testamentària i la intestada. Quan una mateixa cosa corresponia a diverses persones, hi havia acreixement, és a dir, el dret íntegre de cadascuna no patia la limitació resultant del concurs d'altres persones.
    1. L'ACREIXEMENT EN LA SUCCESSIÓ TESTAMENTÀRIA. En la successió testada, segons els juristes del dret comú, l'acreixement era procedent en dos casos: a) quan el testador disposava únicament d'una part de l'herència, cas en què l'hereu propia parte adquiria el tot, solució lògica perquè la successió testada era incompatible amb la intestada, i si hi havia una persona amb títol d'hereu no era possible una crida a hereus intestats respecte de la part de l'herència no disposada (el títol d'hereu és universal per definició), i b) quan el testador cridava tots els hereus instituïts pel tot, de manera que si tots eren cridats igualment a cadascun li corresponia un dret íntegre, però si alguns d'ells finalment no concorrien en l'adquisició (per renúncia, perquè havien mort abans o per incapacitat) llurs proporcions acreixien les dels altres.
    2. L'ACREIXEMENT EN LA SUCCESSIÓ INTESTADA. Es produïa sempre que hi havia diverses persones cridades a la mateixa herència i una d'elles era absent o no podia acceptar la seva part, cas en què aquesta part feia acréixer la participació de les altres en l'herència.