Nota

• Àmbit: Catalunya
• El Codi de família (CF), en el títol VII, regula la tutela i altres institucions tutelars (art. 167 al 258). En nomenar les diferents persones a qui s'atribueixen responsabilitats de l'exercici de les funcions tutelars, en l'apartat b del número 2 de l'article 167 del CF apareix la figura de «l'administrador o administradora patrimonial», amb clara referència a l'exercici d'unes funcions amb responsabilitat limitada exclusivament a l'administració i la guarda dels béns dels menors o de les necessitats de complement de capacitats no sotmesos a la potestat del pare i de la mare.
  L'article 200 del mateix CF atribueix expressament a l'administrador o administradora patrimonial l'exercici de la funció quant al contingut patrimonial, mentre que atribueix al tutor o tutora l'exercici de la tutela pel que fa al contingut personal. L'exercici del càrrec es configura, a més, amb caràcter personalíssim (art. 197).
  El Codi civil espanyol (CC), a partir de la reforma del títol XX per la Llei 13/1983, de l'Estat, fixa la mateixa figura de l'administrador patrimonial. Així, l'article 223 del CC disposa que els pares poden «ordenar qualsevol altra disposició sobre la persona o béns de llurs fills menors o incapacitats», i l'article 227 estableix que qui disposi de béns gratuïtament en favor d'una persona menor o incapacitada «en podrà establir les regles d'administració i designar la persona o persones que l'han d'exercir», tot afegint que «Les funcions no conferides a l'administrador o administradora corresponen al tutor o tutora». En el CC no hi ha més referències distintives entre les figures del tutor i l'administrador.
  Així, doncs, el CF de Catalunya regula, de manera detallada i específica, les funcions de l'administrador o administradora patrimonial de manera diferenciada de les del tutor o tutora. Malgrat tot, en el cas que no hi hagi un nomenament d'administrador patrimonial, les funcions d'administració són assolides pel tutor, atès que formen part de les funcions tutelars. El nomenament de l'administrador o administradora patrimonial (o delació), en tant que és un càrrec tutelar, té la mateixa regulació que la del tutor. És a dir, la delació feta per un mateix (art. 172 CF), la deferida del pare i de la mare (art. 173 CF), i la dativa que correspon a l'autoritat judicial si ho considera convenient (art. 178 CF).
  La capacitat legal -o «aptitud», com diu el CF- per a ser administrador o administradora patrimonial és regulada per l'article 185 del CF, que declara que poden ser administradors patrimonials les persones físiques que estiguin en ple exercici de llurs drets civils i no incorrin en alguna de les causes de discapacitat assenyalades per l'article 186. També hi afegeix que poden ser administradors patrimonials les persones jurídiques que no tinguin afany de lucre i es dediquin a la protecció dels menors i dels incapacitats. Altrament, no poden ser administradors patrimonials, és a dir, estan en situació d'incapacitat per a ser-ho, les persones en les quals concorri alguna de les circumstàncies assenyalades en l'article 186 del CF: a) les que no estiguin en ple exercici de llurs drets civils; b) les que per resolució judicial estiguin o hagin estat privades o suspeses de l'exercici de la potestat o d'una tutela, o privades totalment o parcialment de la guarda i l'educació; c) les que hagin estat remogudes de la tutela; d) les que estiguin complint una pena privativa de llibertat, e) les que hagin fet fallida o no estiguin rehabilitades d'un concurs de creditors, llevat que la tutela no inclogui l'administració de béns; f) les que hagin estat condemnades per qualsevol delicte que faci suposar fonamentadament que no desenvoluparan la tutela de manera correcta; g) les que per llur conducta puguin perjudicar la formació del menor o la cura de la incapacitat; h)les que estiguin en situació d'impossibilitat de fet per a exercir el càrrec; i) les que tinguin enemistat manifesta amb la persona tutelada, hi tinguin o hi hagin tingut plets o importants conflictes d'interessos o en siguin deutors per qualsevol concepte; j)les que no disposin de mitjans de vida coneguts; k) les persones jurídiques desqualificades o intervingudes per l'Administració; l) els òrgans de representació de les persones jurídiques quan les persones que el formen incorrin en qualsevol de les circumstàncies d'incapacitat esmentades en els apartats anteriors, i m) les persones físiques o jurídiques (es refereix a qualsevol dels membres que integrin l'òrgan de representació o en tingui l'administració) amb relació laboral d'assalariat o contractat o de naturalesa anàloga amb la incapacitat. Es poden al·legar excuses per a no exercir la tutela, i, per extensió, per a no exercir l'administració patrimonial, com ara edat, malaltia, manca de relació amb el menor o la persona incapacitada, raons professionals o personals que puguin afectar el bon exercici del càrrec, o manca de mitjans suficients de les persones jurídiques designades (art. 187 CF).
  L'article 210 del CF estableix que l'administrador o administradora patrimonial administra el patrimoni de la persona tutelada amb la diligència fixada per l'article 205, és a dir, portant un estat detallat d'ingressos i despeses, un inventari de l'actiu i del passiu del patrimoni, a fi de dur a terme l'exercici i el detall dels canvis en relació amb l'inventari de l'any anterior. A més, l'administrador patrimonial ha de facilitar al tutor o a la tutora els recursos corresponents (art. 207.2 CF), i és qui representa legalment, en l'àmbit de la seva competència, la persona tutelada (art. 209.1 CF).
  Pel que fa als actes exclosos de la representació de l'administrador o administradora patrimonial, l'article 209.2 del CF enumera els actes que no entren dins la representació del tutor o de l'administrador patrimonial: a) els relatius als drets de la personalitat, llevat que les lleis que els regulin ho disposin altrament; b) els que, de conformitat amb les lleis i les condicions de la persona tutelada, pot fer ella mateixa; c) aquells en els quals hi ha un conflicte o una oposició d'interessos amb la persona tutelada (amb el que estableix l'article 202 amb referència a la substitució de la persona afectada, feta pel jutge o jutgessa o el consell de tutela); d) els relatius als béns exclosos de l'administració de la tutela, i e) els relatius als béns que la persona menor de setze anys o més hagi adquirit amb la seva feina o indústria.
  Els actes subjectes a autorització prèvia, judicial o del consell de tutela són els que l'article 212 del CF descriu de manera detallada, i es poden resumir en els següents: a) alienació i gravamen de béns immobles, embarcacions, aeronaus inscriptibles, establiments mercantils, drets de propietat intel·lectual o industrial, objectes d'art o objectes preciosos; b) alienació o gravamen d'accions o participacions socials (excepte títols cotitzats i venda de drets de subscripció preferent); c) renúncia a drets reals sobre béns immobles, establiments mercantils, etcètera i renúncia de crèdits, de donacions, d'herències o de llegats; d) acceptació d'herències sense benefici d'inventari, llegats o donacions modals o oneroses; e) arrendaments d'immobles per més de quinze anys; f) donació i prestació de diners, cessió a terceres persones dels crèdits que el tutelat o tutelada tingui contra ells, o adquisició a títol onerós dels crèdits de terceres persones contra la persona tutelada; g) prestació d'avals o fermances, o constitució de drets de garantia d'obligacions alienes per un termini superior a deu anys; h) adquisició de la condició de soci en societats sense limitació de responsabilitat, i dissolució, fusió o escissió de les mateixes societats; i) transacció en béns o actes que necessiten autorització, i j) establiment d'obligacions personals o laborals de la persona tutelada.
  La rendició de comptes és una obligació establerta explícitament per l'article 221 del CF. S'han de retre a l'autoritat judicial en el termini de sis mesos des de l'extinció de la tutela, prorrogables judicialment, per justa causa, per un altre període de tres mesos. Aquesta obligació es transmet als hereus de l'administrador o administradora patrimonial. La persona tutelada, el seu representant legal o els seus hereus estan legitimats per a requerir la rendició de comptes. L'acció de reclamació prescriu als tres anys de l'extinció del termini establert per a la rendició. Si s'escau, el còmput de la prescripció no s'inicia fins al moment que ha cessat la convivència entre la persona tutelada i el tutor o tutora (o l'administrador o administradora patrimonial, s'entén). El mateix és aplicable en cas de cessament del tutor o tutora o administrador patrimonial. Els comptes han de ser aprovats per l'autoritat judicial, amb audiència, segons correspongui, de la persona tutelada, del titular de la tutela, de l'administrador patrimonial o de qui ocupi la presidència del consell de tutela. L'aprovació no impedeix l'exercici de les accions que corresponguin a les diferents persones interessades. En cas de desaprovació dels comptes, l'autoritat judicial pot demanar a l'administrador o administradora patrimonial, o als seus hereus, garanties per a la protecció de l'interès de la persona tutelada, amb comunicació al ministeri fiscal a fi que insti, si ho considera oportú, les accions oportunes, inclosa la de responsabilitat.