Nota

• Àmbit: Espanya
• Tal com estableix l'article 403.1 de la Llei d'enjudiciament civil (LEC), «les demandes només s'han d'inadmetre en els casos i per les causes que estableix expressament aquesta llei».
  Per tant, com a norma general, escau l'admissió de la demanda, i només es pot denegar en els casos d'inadmissibilitat que disposa la llei.
  Es consideren causes d'inadmissió les següents. En els casos de demandes de responsabilitat contra jutges i magistrats per danys i perjudicis, el fet que la demanda, per dol, culpa o ignorància inexcusable, irrogui en les funcions del jutge o jutgessa o del magistrat o magistrada mentre no sigui ferma la resolució que posa fi al procés en què se suposa causat el greuge, i el fet que no s'hagi reclamat o presentat cap recurs oportunament en el procés contra l'acte o l'omissió que es considera causant dels danys i perjudicis. També, el fet que no s'adjuntin els documents que la llei exigeix expressament per a admetre les demandes, o no s'hagin intentat conciliacions o efectuat els requeriments, les reclamacions o les consignacions que la llei exigeix en casos especials.
  En el cas d'admissió de la demanda, el secretari o la secretària judicial ha de dictar un decret que l'admeti i n'ha de donar trasllat al demandat perquè contesti en el termini de vint dies. Tanmateix, si el secretari o la secretària judicial considera que hi ha falta de jurisdicció o competència del tribunal, o si la demanda té defectes formals i l'actor no els ha reparat en el termini que li concedeix el secretari o la secretària judicial, aquest n'ha de retre compte al tribunal perquè dictamini sobre l'admissió de la demanda.