alberga
alberga
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca alberga, n f
- ca freda, n f sin. compl.
- ca mansionaticum [la], n m sin. compl.
- ca parata [la], n f sin. compl.
- es albergaje
<Història del dret>
Definició
Dret que tenia el sobirà o el senyor d'allotjar-se a la casa d'un vassall per un nombre determinat de dies, o de cobrar l'import equivalent.
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
Es tractava de l'exacció reial o senyorial consistent en el dret d'allotjar-se o fer-se hostatjar (amb l'acompanyament o seguici) gratuïtament a la casa d'un vassall o en un monestir per un nombre determinat de dies, o de rebre una compensació tributària o cobrar l'import equivalent de les despeses que ocasionava aquest allotjament.
Diversos monestirs catalans, comunitats i col·lectius hebreus van rebre privilegis reials d'exempció de l'alberga. Se solia exigir un cop l'any i per mas, i comprenia un nombre de persones i d'animals determinats diferent en cada lloc o districte. A partir del segle XII va esdevenir una renda fixa en diners o en espècie, però els senyors n'abusaren molt, fins que va ser abolida al Principat per Ferran II per mitjà de la Sentència arbitral de Guadalupe, el 1486, com un mal ús reconegut.
