Nota

• Àmbit: Catalunya
• L'agermanament, conegut també com a pacte de mig per mig, era incompatible amb el sistema dotal i implicava la fusió completa de tots els béns que els cònjuges aportaven al matrimoni i els que adquirien durant aquest per qualsevol títol (no n'importava la procedència), i també els guanys i les millores que n'obtinguessin per qualsevol causa un o altre consort, a més dels produïts pels béns del marit que aquest no havia aportat al matrimoni. Els Costums de Tortosa (CT), promulgats el 1279, assenyalen que «es contengut d'aquel matrimoni qu'es fa sens cert dot: es fa mig per mig lo qual matrimoni es comparat a companya e a agermanament, on [...] han lo marit e la muller tot quan han en nuyl temps esperen a aver en a guanyar mig per mig durant lo matrimoni entre'lls» (CT, 5.1.20).
  No tots els béns que els cònjuges ja tenien abans de casar-se quedaven agermanats, sinó tan sols els que ells decidien; per tant, en el cas de la dona podien coexistir béns parafernals. L'administració de la comunitat corresponia al marit (segurament amb la dels béns parafernals, si n'hi havia). Si el matrimoni es dissolia, per qualsevol causa, els béns agermanats es dividien per la meitat un cop pagats tots els deutes de la societat. Tanmateix, mentre durava el matrimoni, els béns de l'esposa -agermanats o no- responien de qualsevol contracte o obligació que el marit contragués; ara bé, l'esposa podia denunciar l'administració que en feia el marit i aleshores la part d'ella, a partir d'aquell moment, no responia dels deutes i les obligacions que hagués contret l'espòs.