Nota

• Àmbit: Espanya
• Els antecedents penals són les anotacions al Registre de Penats i Rebels que acrediten que un subjecte ha estat condemnat per haver comès un delicte.
  D'acord amb l'article 252 de la Llei d'enjudiciament criminal (LECr), aquestes anotacions es fan a partir de les notes autoritzades que els tribunals han de remetre al Registre quan esdevé ferma alguna sentència en què s'imposa una pena per delicte.
  Segons l'article 370 de la LECr, durant la fase d'instrucció, el jutge o jutgessa ha de sol·licitar al Registre certificacions sobre els possibles antecedents penals de les persones inculpades. Els antecedents penals són el darrer efecte del delicte que desapareix, ja que es mantenen, més enllà de l'extinció de la responsabilitat criminal, per compliment de condemna, fins que es compleixen els terminis establerts per l'article 136.2n del Codi penal (CP), moment en què el condemnat té dret a la cancel·lació de les anotacions, sempre que no hagi tornat a delinquir i hagi satisfet les responsabilitats civils.
  Des del punt de vista del dret penal, l'existència d'antecedents penals ha de ser tinguda en compte per a l'eventual aplicació de la circumstància agreujant de reincidència (art. 22.8 CP). L'existència d'antecedents també s'ha de considerar per a la hipotètica concessió al reu o a la rea del benefici de la suspensió de les penes privatives de llibertat (art. 81 CP). L'article 73 de la Llei general penitenciària declara que la persona condemnada que ha complert la pena ha de ser plenament reintegrada en l'exercici dels seus drets com a ciutadà o ciutadana i que els antecedents no poden ser en cap cas un motiu de discriminació social o jurídica. No obstant això, molts preceptes del dret administratiu impedeixen a les persones amb determinats antecedents d'accedir a determinats càrrecs o exercir algunes professions.
  L'existència d'aquestes disposicions -que sembla avalar la jurisprudència del Tribunal Constitucional (Sentència del Tribunal Constitucional del 27.6.1985, ponent: Díez de Velasco Vallejo)- permet d'afirmar que, en realitat, la plena rehabilitació dels condemnats no s'assoleix fins al moment de la cancel·lació de llurs antecedents penals.