Nota

• Àmbit: Catalunya
• L'any de plor era un dret vidual que el dret territorial català reconeixia, concretament en una constitució de Corts del 1351 (Constitutions y altres drets de Cathalunya, volum I, llibre V, títol III, capítol I -compilació del 1704), en què s'elevaven a llei general vells costums recollits en els Usatges de Barcelona i en els Recognoverunt proceres.
  Durant el primer any de viduïtat de la dona, els hereus del seu marit l'havien de proveir de tot el que fos necessari per a viure amb càrrec als béns del difunt. I això, tant si la vídua era rica com si era pobra, de manera que pogués mantenir la mateixa posició econòmica que havia tingut en vida de l'espòs. S'entenia que la vídua havia de continuar vivint a la casa del marit, i que perdia aquest dret passat l'any o si durant l'any contreia noves noces. Així, les Corts disposaven: «Ab aquesta nostra constitucio [.] sanccim que la muller, mort lo marit encontinent apres la mort de aquell sie vista tots los bens de son marit posseir e dins lo any de plor de aquell bens en totas cosas a la sua vida necessarias sie proveida. Apres lo dit any empero del plor los fruyts de aquells bens faça seus fins a tant que a ella en lo dot e sponsalici seus sie integrament satisfet».