Nota

• Àmbit: Espanya
• Qui crea una obra literària, artística o científica, tal com reconeix l'article 1 del Reial decret legislatiu 1/1996, del 12 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, en té la propietat intel·lectual pel mer fet d'haver-la creat.
  La regulació estableix la presumpció que és autor qui aparegui com a tal en l'obra, amb nom, firma o signe que l'identifiqui, tret que es provi el contrari. Si la divulgació de l'obra es fa de manera anònima o amb pseudònim, els drets de propietat intel·lectual correspondran a la persona natural o jurídica que la mostri amb el consentiment de l'autor i mentre aquest no es doni a conèixer.
  Un autor pot participar en una obra de col·laboració, en la qual els drets sobre l'obra corresponen a la totalitat dels autors i, per tant, per a divulgar-la i modificar-la, cal el consentiment de tots ells. Una vegada atorgat el consentiment, un coautor no el pot rebutjar d'una manera injustificada. Així i tot, es permet l'explotació separada de les aportacions si no es pacta en contra i si es fa d'acord amb el repartiment dels drets en la proporció que entre ells es pacti.
  D'altra banda, un autor també pot participar amb d'altres en una obra col·lectiva, creada per iniciativa i sota la coordinació d'una persona natural o jurídica encarregada de l'edició i la divulgació de l'obra sota el seu nom, la qual tindrà els drets sobre l'obra; les aportacions dels autors, en aquest cas, es fusionen en una única creació autònoma, en què no és possible atribuir un dret sobre el conjunt de l'obra a qualsevol dels autors.
  En els casos citats, els drets d'explotació de l'obra duren tota la vida de l'autor, i setanta anys després de la seva defunció o declaració de defunció.
• V. t.: propietat intel·lectual n f