Back to top
benefici de la majoria d'edat benefici de la majoria d'edat

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  benefici de la majoria d'edat, n m
  • ca  habilitació d'edat, n f sin. compl.
  • es  beneficio de la mayoría de edad

<Dret civil>

Definició
Dret d'una persona menor, però major de setze anys, subjecta a tutela, a sol·licitar als jutges que la hi tregui per passar a ser considerada com si fos major d'edat.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • En el Codi civil espanyol (CC), el benefici de la majoria d'edat suposa que als menors sotmesos a tutela se'ls ha de considerar majors d'edat per a determinats actes, és a dir, capaços d'autogovernar-se a si mateixos i capaços d'administrar els propis béns. Consegüentment, el benefici de la majoria d'edat sempre s'ha relacionat amb la tutela i per això es regula de manera independent en l'article 321. Se li destina un article propi, distint dels que regulen l'emancipació, si bé, en certa manera, és una forma d'emancipació, ja que als menors als quals se'ls concedeix l'habilitació d'edat tenen la mateixa capacitat d'obrar que els emancipats. No obstant això, el punt de partida de l'un i de l'altre cas és distint, ja que l'emancipació pressuposa una potestat parental prèvia i l'habilitació d'edat pressuposa una tutela prèvia, és a dir, en aquest últim cas el punt de partida són els menors d'edat orfes de pare i de mare.
    L'article 321 del CC fa referència al benefici de la majoria d'edat o l'habilitació d'edat, segons el qual els menors d'edat sotmesos a tutela poden obtenir el benefici de la majoria d'edat, per concessió del consell de família. Després de la modificació del CC mitjançant la Llei 11/1981, del 13 de maig, de l'Estat, l'article 321 del CC va regular el benefici de la majoria d'edat. La reforma posterior de la tutela en el CC mitjançant la Llei 13/1983, del 24 d'octubre, de l'Estat, va eliminar el consell de família, institució lligada tradicionalment a la concessió del benefici d'edat. Per això, la Llei 21/1987, de l'11 de novembre, per la qual es modifiquen determinats articles del Codi civil i de la Llei d'enjudiciament civil en matèria d'adopció, de l'Estat, en coherència amb la reforma feta, finalment va introduir l'article 321 del CC en aquesta redacció, en què utilitza el terme benefici de la majoria d'edat i abandona tota referència a l'habilitació d'edat.
    L'article 217 del derogat Codi de família (CF) utilitzava el terme habilitació d'edat per referir-se als menors que, havent complert setze anys i estant sotmesos a tutela, obtenen el benefici de l'habilitació. L'article 217 del CF manifestava com a requisits per a obtenir el benefici de la majoria d'edat, els següents: a) que els menors hagin complert setze anys i acceptin el benefici; b) que la persona que exerceix la tutela, sola o conjuntament amb la persona titular de l'administració patrimonial, ho autoritzi; c) que així mateix, l'autoritzi prèviament l'autoritat judicial o el consell de tutela, si n'hi ha, i d) que aquest benefici es formalitzi en escriptura pública. Actualment, les referències a l'habilitació d'edat s'han d'entendre fetes a l'emancipació per resolució judicial que regula l'article 211-10 del Codi civil de Catalunya (CCCat).
    La persona beneficiària de la majoria d'edat pot actuar en relació amb la seva persona i els seus béns igual que els menors emancipats (art. 211-7 CCCat), en els casos en els quals la persona beneficiària disposi d'un complement de capacitat (art. 211-12 CCCat), prestat pel tutor o per les persones encarregades de l'administració patrimonial de l'habilitat. En el cas en què la tutela anterior l'exerceixen dos tutors, pot prestar el complement de capacitat qualssevol dels dos que actuï, en tot cas, com a curador.