Nota

• Àmbit: Inespecífic
• Es tracta de la demarcació territorial sobre la qual el bisbe té jurisdicció eclesiàstica, i normalment adquireix el nom d'aquest territori. És tant una demarcació administrativa com la representació de l'Església en un territori, i es troba estretament relacionat amb el concepte de diòcesi.
  En aquest sentit, el cànon 369 del Codi de dret canònic defineix la diòcesi com «una porció del poble de Déu, la cura pastoral de la qual és confiada al bisbe amb la cooperació del presbiteri, de tal manera que, unida al seu pastor i aplegada per ell en l'Esperit Sant per mitjà de l'Evangeli i l'Eucaristia constitueixi una Església particular, en la qual hi ha de debò i hi actua l'Església de Crist una, santa, catòlica i apostòlica ».
  S'encarrega, doncs, la cura del bisbat, i la seva administració, al bisbe, qui actua en col·laboració amb la cúria (cal destacar la importància del presbiteri). L'assistència al bisbe per part de les parròquies ve de temps llunyans. A Catalunya se'n té constància des del segle XI dC; tanmateix, s'han substituït els antics ardiaconats pels arxiprestats.
  A Catalunya hi tenen presència el bisbat d'Urgell, el bisbat de Lleida, el bisbat de Solsona, el bisbat de Vic, el bisbat de Girona, el bisbat de Tortosa i el bisbat de Terrassa. També existeixen l'arquebisbat de Tarragona i l'arquebisbat de Barcelona.
• V. t.: bisbat n m
• V. t.: episcopat n m
• V. t.: bisbe n m