Nota

• Àmbit: Inespecífic
• Tal com disposen el cànon 381 i següents del Codi de dret canònic (CDC), el bisbe diocesà, a la diòcesi atorgada, té assignada tota la potestat ordinària, pròpia i immediata, que es requereixi per a l'exercici de la seva tasca pastoral, llevat d'aquells aspectes que per dret o per decret del summe pontífex es reservin a l'autoritat suprema o a una altra autoritat eclesiàstica.
  Si no hi ha cap impediment legítim, el qui hagi estat promogut a l'episcopat ha de prendre possessió canònica de la seva diòcesi dins el termini de quatre mesos a partir del moment en què rep les lletres apostòliques, si encara no havia rebut la consagració episcopal; i dins el termini de dos mesos si ja estava consagrat. Així, el bisbe pren possessió canònica de la seva diòcesi tan aviat com mostri les lletres apostòliques en la diòcesi al col·legi de consultors, personalment o per mitjà d'un procurador, en presència del canceller de la cúria, qui aixeca acta; o en les noves diòcesis, quan doni a conèixer les lletres al clergat i al poble presents a l'església catedral.
  Durant la realització de les seves tasques pastorals, el bisbe diocesà s'ha de mostrar sol·lícit amb tots els fidels que se li confien, amb independència de l'edat, condició o nacionalitat que tinguin, tant si són residents com visitants, i del grau de fe que manifestin. Així, s'ha de mostrar humà i caritatiu amb els germans que no estiguin en plena comunió amb l'Església catòlica.
  Entre les moltes tasques del bisbe diocesà, hi ha la d'ensenyar i explicar als fidels la veritable fe, predicant personalment amb freqüència i predicant amb l'exemple, de manera que ensenyi quina és la doctrina cristiana. Ha de tractar de promoure l'interès entre els fidels i llur bon comportament.
  D'altra banda, correspon al bisbe diocesà governar l'església particular que li sigui encomanada amb potestat legislativa, executiva i judicial, a tenor del dret. Exerceix personalment la potestat legislativa, l'executiva (aquesta darrera també es vehicula per mitjà dels vicaris generals o episcopals, de conformitat amb el dret) i la judicial (la qual també pot ser exercida pel vicari judicial i pels jutges, de conformitat amb el dret). Ha de defensar la unitat de l'Església universal i promoure el compliment de les lleis eclesiàstiques. També representa la diòcesi en tots els negocis jurídics d'aquesta.
  Així mateix, té deures d'assistència als concilis i a les reunions de la Conferència Episcopal, entre d'altres; no es pot absentar de la seva diòcesi els dies de Nadal, Setmana Santa, Resurrecció del Senyor, Pentecosta i Corpus Christi, si no és per una causa urgent i greu; i té l'obligació de visitar la diòcesi cada any totalment o parcialment, de manera que almenys cada cinc anys la visiti sencera personalment.
  El bisbe diocesà, quan compleix els setanta-cinc anys, hauria de presentar la seva renúncia d'ofici davant del summe pontífex, qui actuarà tenint en compte totes les circumstàncies.
• V. t.: bisbe n m
• V. t.: bisbat n m