Nota

• Àmbit: Espanya
• Amb la definició legal de les conductes de blanqueig delictives es pretén protegir l'ordre socioeconòmic; a més, es protegeix el desenvolupament de l'Administració de Justícia i, en certa manera, es combat també la criminalitat organitzada. S'entén, a més, que la sanció d'aquestes conductes és necessària per a prevenir els delictes dels quals procedeixen els béns objecte de blanqueig.
  En el dret espanyol, el blanqueig es fixa (1992) per a l'àmbit del tràfic de substàncies estupefaents i, després, s'estén als béns procedents de qualsevol altre delicte greu. L'article 301.1 del Codi penal (CP) tipifica tres modalitats de blanqueig bàsiques: a) l'adquisició, conversió o transmissió de béns d'origen delictiu; b) la realització de qualsevol acte que encobreixi o oculti aquest origen o la naturalesa, ubicació, destinació, moviment i drets sobre aquests béns, i c) la realització d'actes que tendeixin a fer que les persones que intervenen en el delicte previ evitin les conseqüències legals de llurs actes. La definició d'aquestes conductes està inspirada en el concepte utilitzat per la Llei 19/1993, del 28 de desembre, sobre determinades mesures de prevenció del blanqueig de capital (art. 1.2). Aquesta llei estableix infraccions i sancions (art. 5 al 10), que complementen el règim del CP en aquesta matèria. Els fets previs han de constituir delicte greu, independentment de la naturalesa que tinguin.
  La Llei disposa (art. 301.1) un subtipus agreujat per als casos en què els fets previs que constitueixin delicte de tràfic d'estupefaents (art. 368 al 372). La doctrina no deixa clar si el subtipus agreujat s'ha d'aplicar també en els casos en què el tràfic d'estupefaents és menys greu (art. 368 in fine), o si, contràriament, en aquests casos el blanqueig s'ha de considerar atípic. Si s'adopta aquesta última solució, els delictes de receptació no es podrien aplicar subsidiàriament, ja que es refereixen a delictes patrimonials o contra l'ordre socioeconòmic (Sentència del Tribunal Suprem [STS] del 28.12.1998, ponent: Martín Canivell). Es podria sancionar, en tot cas, com a encobriment (art. 451 al 454).
  Pel que fa al tipus subjectiu d'aquests delictes, cal tenir coneixement dels fets previs, però no un coneixement detallat. Si es tracta del subtipus agreujat (béns procedents del tràfic de drogues) el coneixement s'ha d'estendre també a aquest aspecte. EL coneixement s'infereix de diversos indicis (STS del 10.1.2000, ponent: Giménez García, referida a l'antic art. 546 bis.f, però plenament aplicable al cas; STS del 15.4.1998, ponent: Móner Muñoz, i STS del 23.5.1997, ponent: Conde-Pumpido Tourón): increment inusual de patrimoni o utilització de quantitats que siguin poc habituals en la pràctica comercial pel volum, la dinàmica o perquè s'han fet en efectiu; inexistència de negocis lícits que permetin justificar suficientment les transmissions; i constatació d'algun vincle amb activitats de tràfic d'estupefaents. D'altra banda, és possible la comissió imprudent del delicte de blanqueig de capital (art. 301.3): cal que hi concorri imprudència greu. Aquesta imprudència pot recaure sobre l'origen delictiu dels béns (error vencible sobre la procedència dels béns), però també sobre la mateixa conducta afavoridora (error sobre la transmissió de béns, dels quals es coneix l'origen delictiu). Tot i això, en les modalitats típiques que exigeixen un element subjectiu addicional (la finalitat d'ocultar, encobrir o ajudar) no sembla possible admetre casos d'imprudència.
  La doctrina critica l'opció politicocriminal de sancionar la imprudència en aquesta matèria. L'article 301 no exclou del tipus les persones que hagin intervingut en el delicte previ (cosa que sí que fan, en canvi, els art. 541 i 298), raó per la qual, a sensu contrario, el delicte de blanqueig sembla compatible amb la intervenció en el delicte previ: aquesta afirmació estaria avalada pel bé jurídic que s'afirma que es protegeix. En canvi, en el cas que hi hagi identitat amb el delicte previ, aquesta solució no seria procedent; per exemple, això es podria esdevenir en el delicte de tràfic de drogues, atesa l'amplitud de la seva redacció (STS del 10.1.2000, ponent: Giménez García, que no accepta aquesta identitat). No obstant això, una part de la doctrina entén que es tractaria d'actes posteriors copenats; per tant, impunes per als intervinents previs. D'altra banda, la sanció com a delicte de blanqueig no exigeix el coneixement de les persones responsables dels fets previs (STS del 23.5.1997, ponent: Conde-Pumpido Tourón, per a un cas de blanqueig de capital derivats del tràfic d'estupefaents).
  En relació amb l'objecte de la conducta, la redacció del CP elimina els possibles dubtes respecte dels béns sobre els quals pot recaure la conducta de blanqueig: abasta tant els béns objecte material del delicte previ com també altres béns derivats d'aquest delicte (STS del 15.4.1998, ponent: Móner Muñoz, que, encara que es refereix a l'antic art. 546 bis.f, amb més raó es pot aplicar a l'article 301). La sanció és la pena de presó d'entre sis mesos i sis anys i multa del tant al triple del valor dels béns. Aquestes penes es fixen en la meitat superior en cas que es tracti de béns procedents de tràfic de drogues. A més, l'article 302 fixa agreujants específics: aplicació de la meitat superior de la pena en el cas que els responsables pertanyin a organitzacions dedicades a cometre aquests delictes; aleshores, els caps, administradors o encarregats d'aquestes organitzacions són sancionats amb la pena superior en grau; en ambdós casos s'aplica la pena d'inhabilitació especial i es poden disposar facultativament diverses mesures referides a l'organització. En l'article 303 també s'estableixen penes específiques d'inhabilitació. La modalitat imprudent se sanciona amb pena de presó d'entre sis mesos i dos anys i multa del tant al triple (art. 301.3). A més, resulta possible aplicar la conseqüència accessòria de decomís (art. 127), referida als efectes i guanys provinents del delicte. La persona responsable del delicte serà castigada fins i tot quan el delicte del qual provenen els béns o els actes de blanqueig hagin estat comesos a l'estranger. Per a aplicar l'agreujant per haver actuat per mitjà d'una organització sembla que aquesta organització ha de consistir en la reunió d'un determinat grup de persones i ha de tenir una mínima continuïtat i permanència. No sembla que l'organització constitueixi associació il·lícita a l'efecte de l'article 515. També s'ha de diferenciar l'organització de la conspiració. Són típiques la provocació, la conspiració i la proposició per a dur a terme els delictes de blanqueig de capital (art. 304). Aquesta previsió permet sancionar a causa de la formació d'organitzacions destinades a cometre aquests delictes.