Back to top
batlle de guàrdia batlle de guàrdia

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  batlle de guàrdia, n m, f
  • es  baile de guardia

<Dret processal>

Definició
Persona que vetlla per l'organització i el bon funcionament de la Batllia d'Andorra.

Nota

  • Àmbit: Andorra
  • Aquesta funció, entre altres, correspon al president del Tribunal de Batlles (TB), nomenat pel Consell Superior de la Justícia, d'acord amb el que disposa l'article 50.1 de la Llei qualificada de la justícia (LQJ), del Principat d'Andorra. A l'empara d'aquesta atribució, el president del TB ha d'adoptar les mesures escaients per a assegurar el funcionament de la Batllia i la continuïtat de les tasques que té encomanades (art. 50.3 LQJ). L'organització d'un sistema de guàrdies és una manera de contribuir a l'organització necessària dels tribunals i, al mateix temps, la manera d'assegurar la tutela judicial efectiva dels ciutadans fins i tot els dies i les hores inhàbils.
    Així, el batlle de guàrdia, en virtut del que estableix l'article 55 de la Llei transitòria de procediments judicials (LTPJ), del 21 de desembre de 1993, del Principat d'Andorra, és l'òrgan judicial que assegura la permanència en el càrrec els dies i les hores inhàbils, les hores no ordinàries de despatx, i les hores i els dies hàbils per a les matèries la competència de les quals li hagi estat conferida.
    Concretament, pel que fa a aquestes matèries expressament atribuïdes al batlle de guàrdia, l'article 48 de la LQJ inclou la substanciació en primera instància dels procediments que estableixen els articles 9.3 i 41.1 de la Constitució d'Andorra (CA) del 1993, que són, respectivament, el procediment d'habeas corpus i el procediment urgent i preferent per a la protecció dels drets i de les llibertats reconeguts en els capítols III i IV de la CA.
    Mentre sigui efectiva la seva guàrdia, el batlle de guàrdia és competent en tots els assumptes que siguin portats al coneixement de la Batllia. A més a més, després de la guàrdia continua portant els afers de què ha tingut coneixement durant la guàrdia quan, per atribució posterior per torn, li siguin assignats, com també els procediments de tutela dels drets i de les llibertats reconeguts en els capítols III i IV del títol II de la CA, incoats en el temps en què ha fet la guàrdia.
    El batlle de guàrdia deixa de fer-se càrrec de l'afer en el cas que el batlle a qui prèviament havia estat assignada la causa es personi a la Batllia i es faci càrrec del cas. Quan s'acaba la guàrdia, el batlle de guàrdia ha de trametre les actuacions al batlle o a la secció competent, si es troben designats; en cas contrari, ho ha de fer al president del TB. En tot cas, les causes començades davant del batlle de guàrdia han de ser atribuïdes al batlle o a la secció competents, segons el torn.
    Finalment, l'article 59 de la LTPJ determina que el batlle que en ocasió d'una guàrdia ha portat a terme actes d'instrucció penal queda exclòs posteriorment de formar part de la secció penal del TB que s'hagi de fer càrrec de la mateixa causa, encara que el primer deixi la instrucció quan cessa la guàrdia.