cabaler

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  cabaler, n m
  • ca  fadristern, n m sin. compl.
  • es  segundón

<Història del dret>

Definició
Fill que no és hereu i que rep la seva part de l'herència en diners o en cabal en contreure matrimoni o en morir els pares.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • L'origen de la paraula cabaler es troba en la pràctica per la qual els segons fills mascles podien reunir cabals (treballant a jornal, cuidant bestiar...), mentre residien a la casa paterna, que els permetrien negociar i fer-se un patrimoni pel seu compte.