Nota

• Àmbit: Catalunya
• En el dret català, la caducitat és regulada pels articles 122-1 al 122-5 del Codi civil de Catalunya (CCCat). Perquè operi la caducitat, han de concórrer els pressupòsits següents. En primer lloc, ha de recaure sobre una acció o un poder de configuració jurídica, i no sobre una pretensió (art. 122-1.1 CCCat). Els poders de configuració jurídica són facultats de caràcter unilateral per a constituir, modificar o extingir situacions jurídiques, i neixen amb una durada predeterminada (preàmbul III.5 CCCat). En són un exemple les facultats que deriven dels drets d'opció (art. 568-8 CCCat), i els drets de tanteig i de retracte (art. 568-13 i s. CCCat). Les accions, en canvi, són una categoria residual, atès que no tenen la consideració ni de poders ni de pretensions, enteses aquestes últimes com el dret a reclamar d'altri una acció o una omissió. En són un exemple les accions d'impugnació de la filiació (art. 235-23 i s. CCCat). En segon lloc, la llei o les parts, mitjançant conveni, han d'haver establert un termini que un cop transcorregut extingeixi el poder o l'acció (art. 122-4 CCCat). En tercer lloc, la persona legitimada no ha d'haver exercit adequadament el poder o l'acció dins el termini de caducitat. Finalment, ha de transcórrer el termini de caducitat legal o convencional. Per regla general, les disposicions sobre caducitat del CCCat tenen caràcter imperatiu (art. 122-1.3 CCCat), si bé en determinats casos el CCCat deixa un cert marge a l'arbitri de les parts. Cal distingir entre els dos tipus de caducitats descrits a continuació.
  1. La caducitat convencional es regeix per allò pactat per les parts i, subsidiàriament, per la llei (art. 122-4 CCCat).
  2. La caducitat legal pot recaure sobre relacions jurídiques indisponibles o disponibles. En el primer cas, els terminis de caducitat establerts legalment no es poden suspendre (art. 122-2.1 CCCat) i la caducitat ha de ser apreciada d'ofici pels jutges (art. 122-2.2 CCCat). En el cas de les relacions jurídiques disponibles, els terminis de caducitat no només se suspenen d'acord amb el que estableixen els articles 121-15 al 121-19 del CCCat pel que fa a la suspensió de la prescripció, sinó també per acord exprés de les parts. La suspensió s'aixeca un cop s'ha exhaurit el termini pactat i, si no hi ha pacte, quan alguna de les parts denuncia l'acord de manera fefaent (art. 122-3.1 CCCat). A més, en les relacions jurídiques disponibles la caducitat no pot ser apreciada d'ofici pels jutges, sinó que l'ha d'al·legar una persona legitimada (art. 122-3.2 CCCat).
  El còmput del termini de caducitat s'inicia, si no hi ha normes específiques, quan neix l'acció o quan la persona titular pot conèixer raonablement les circumstàncies que fonamenten l'acció i la persona contra la qual es pot exercir. En qualsevol cas, també s'aplica a la caducitat el que disposa l'article 121-24 del CCCat en matèria de preclusió (art. 122-5.1 CCCat). No s'exclouen els dies inhàbils ni els festius. El còmput de dies es fa per dies sencers. El dia inicial s'exclou i el dia final s'ha de complir totalment. El còmput de mesos o d'anys es fa de data a data, i si al mes del venciment no hi ha el dia corresponent a l'inicial, es considera que el termini acaba el darrer dia del mes (art. 122-5.2 i 122-5.3 CCCat).
• V. t.: caducitat de la instància n f
• V. t.: termini n m