Nota

• Àmbit: Catalunya
• Apareixen a l'Estat espanyol en la primera meitat del segle XIX, especialment vinculades als anomenats monts de pietat, com a organitzacions que donaven préstecs amb garantia real (penyora) a llurs clients del i obtenien recursos dels impositors aplicant el benefici, si n'hi havia, de reduir els interessos que havien de satisfer les persones més necessitades. Tenien, doncs, una finalitat social i estaven vinculades a fundacions de caràcter civil dins el que són les institucions de beneficència.
  A principi del segle XX s'inicià una major intervenció administrativa sobre aquestes institucions i s'intentà introduir certa uniformitat en llur règim jurídic, que culminà amb l'anomenat Estatut de les caixes generals d'estalvi popular (Decret del 14 de març de 1933) i l'obligació d'adoptar la forma jurídica de fundació. Progressivament, aquestes entitats van perdre una part del seu vessant benèfic i foren objecte de més control públic per part del Ministeri d'Hisenda, es desvincularen respecte de les entitats de beneficència (decrets del 26 de juliol de 1957, pels quals es transferia al Ministeri d'Hisenda l'exercici del protectorat sobre les caixes i es creava la junta d'inversions, que havia d'elaborar una llista de valors que les caixes havien de mantenir per complir les exigències del coeficient d'inversió obligatòria), i s'aproximaren, d'aquesta manera, al règim econòmic financer de la banca privada. Aquest procés s'intensifica amb l'aprovació de la Llei de bases d'ordenació del crèdit i la banca, del 1962,; la Llei d'ordenació del crèdit oficial, del 1971, i els Reials decrets 2290 i 2291, del 1977, sobre òrgans de govern i funcions i el de regionalització de les inversions de les caixes, en què es diu que les caixes d'estalvis poden dur a terme les mateixes operacions que les autoritzades a la banca privada, tret d'algunes limitacions.
  A Catalunya, la regulació bàsica de les caixes d'estalvis és en el Decret legislatiu 1/1994, que aprovà el text refós de les lleis 15/1985 de l'1 de juliol, 6/1989 del 25 de maig i 13/1993 del 25 de novembre, de caixes d'estalvis, i que ha estat modificat per la Llei 14/2006 del 27 de juliol, normes que han estat desenvolupades amb altres disposicions.
  Les caixes d'estalvis són considerades, jurídicament, empresaris d'estructura fundacional i de naturalesa privada que exerceixen l'activitat bancària sense cap mena de restricció. Aquesta condició d'empresari s'admet, i el reconeixement legal d'aquesta condició es troba ja en l'article 39 de la Llei 26/1988, així com en la Llei 19/1989, que permet l'accés de les caixes d'estalvis al Registre Mercantil. El seu objecte, segons l'article 3.1 del text refós, és fomentar l'estalvi, fent-ne una captació i retribució adient i invertint-lo en actius d'interès general, així com fomentar el desenvolupament econòmic i social en llur àmbit d'actuació. Els òrgans de les caixes són:
  1. L'ASSEMBLEA GENERAL DE LES CAIXES D'ESTALVIS. Representa els interessos socials i col·lectius de l'àmbit d'actuació de cada entitat i assumeix les facultats generals de govern de l'entitat, òrgan suprem de govern i decisió. Està format pel nombre de persones que determinen els estatuts (d'entre un mínim de seixanta i un màxim de cent seixanta) i que han de procedir dels estaments següents: impositors, persones o entitats fundadores, corporacions locals i entitats territorials creades per la Generalitat, empleats, i fundacions culturals, benèfiques, cíviques, econòmiques, d'arrelament reconegut en l'àmbit territorial d'actuació de la caixa d'estalvis. El seu mandat és per quatre anys i poden ser reelegibles. Destaca la potestat que té aquest òrgan de nomenar i de fer cessar els membres del Consell d'Administració i de la Comissió de Control; aprovar i modificar els estatuts de l'entitat i els seus reglaments; acordar la fusió o liquidació i dissolució de l'entitat i definir les línies generals del pla d'actuació anual de la caixa. També ha d'aprovar, si s'escau, la gestió del consell d'administració, la memòria, el balanç anual i els resultats, i la gestió de l'obra social.
  2. EL CONSELL D'ADMINISTRACIÓ. Actua com a òrgan delegat de l'Assemblea General i té encomanat el govern, la gestió l'administració i la representació de la caixa. Format per un mínim de deu membres i un màxim de vint-i-un, en representació dels grups que formen l'Assemblea, la seva durada és de sis anys, i es poden reelegir. Té un president que nomenen els seus integrants i que ho és també de l'entitat. A les reunions hi pot assistir el director general de l'entitat, que hi tindrà veu i vot, i pot delegar algunes de les seves facultats, ja sigui en una comissió executiva o bé en la figura del director general. El director general és nomenat pel consell d'administració i n'executa els acords; també assumeix altres funcions que li puguin encomanar els estatuts i reglaments de l'entitat.
  3. LA COMISSIÓ DE CONTROL. Formada per un membre de cadascun dels grups que integren l'assemblea, són anomenats per aquesta i no poden ser membres del Consell d'Administració. Té funcions de supervisió de la gestió del consell i de la situació econòmica i financera de l'entitat.
  Cal esmentar, així mateix, que el deure de fer obra social pròpia i en col·laboració amb altres entitats és característic de les caixes d'estalvis. Aquesta obra social es pot dur a terme directament o mitjançant ens instrumentals que a Catalunya han de ser fundacions privades subjectes a la legislació civil catalana i que queden sotmeses al control i a la supervisió del Departament d'Economia i Finances de la Generalitat.