Nota

• Àmbit: Catalunya
• Des del segle XIII, o potser abans, es dona als territoris del Principat que no formen part de la Catalunya Vella la denominació de Catalunya Nova. Les causes que van portar a fer aquesta distinció entre Catalunya Vella i Catalunya Nova són: l'augment de la població, les conquestes de Ramon Berenguer IV, els nous aspectes de la pau i treva amb l'aparició, per primera vegada, d'uns límits i, sobretot, la necessitat de distingir situacions diferents entre els territoris per raons de tipus jurídic i, concretament, de la situació dels pagesos respecte de llurs senyors.
  En un capítol de les Commemoracions de Pere Albert que parla de la subjecció de la pagesia al poder senyorial, s'hi fa referència amb aquestes paraules: «part de Cathalunya que es dalla lo dit riu de Lobregat vers la part occidental, que tostemps se acostuma de appellar del temps del senyor en Ramon Berenguer compte de Barcelona a ençà nova Cathalunya».
  Actualment, alguns historiadors han matisat el criteri de diferenciació entre Catalunya Vella i Catalunya Nova en el sentit que també en algunes zones de la Catalunya Nova hi ha documentats pagesos de remença. En qualsevol cas, la distinció ha estat acceptada de manera unànime i, per exemple, l'historiador Thomas Bisson, en els estudis que va fer sobre el segle XII, parla de l'aparició del nom de Catalunya Vella a partir d'aquell segle, interpretant que les conquestes de Ramon Berenguer IV donaren lloc, un segle després, a la denominació de Catalunya Nova.
  Els geògrafs han recollit també aquesta denominació des de Pere Gil, Onofre Manescal, Esteve de Corbera i Francesc Diago; modernament i, a partir de Font i Saguer, s'ha acceptat aquesta designació de les dues parts de Catalunya.
• V. t.: Catalunya Vella n f