Nota

• Àmbit: Espanya
• La circumstància eximent pot ser completa, si s'elimina absolutament la responsabilitat penal, o incompleta, si la responsabilitat penal es redueix. El Codi penal (CP) estableix diverses causes que eximeixen de la responsabilitat penal; concretament, les que es recullen en l'article 20: les anomalies o alteracions psíquiques i el trastorn mental transitori (art. 20.1); la intoxicació plena per consum d'alcohol, drogues o substàncies equivalents (art. 20.2); les alteracions de la percepció (art. 20.3); la legítima defensa (art. 20.4); l'estat de necessitat (art. 20.5); la por insuperable (art. 20.6), i, finalment, el compliment d'un deure o en l'exercici legítim d'un dret, ofici o càrrec (art. 20.7). Juntament amb aquestes causes, també eximeix de responsabilitat la minoria d'edat (art. 19).
  No totes les causes d'exempció de la responsabilitat penal afecten la mateixa categoria de la teoria del delicte. La legítima defensa, l'estat de necessitat i el compliment d'un deure o l'exercici legítim d'un dret, ofici o càrrec són causes de justificació. Llur concurrència significa que el fet no és antijurídic, independentment de si s'entén que exclouen la tipicitat, com fa la teoria dels elements negatius del tipus, o si es considera que llur concurrència determina que el fet romangui típic, però estigui justificat. Les anomalies o alteracions psíquiques, el trastorn mental transitori, les alteracions en la percepció i la minoria d'edat són causes d'inimputabilitat, és a dir, el fet és antijurídic, però per la manca d'imputabilitat del subjecte, no se'l pot considerar culpable de la conducta. La por insuperable és una causa d'exculpació que exclou l'exigibilitat de la conducta de conformitat amb el dret i, per aquesta raó, també impedeix afirmar la culpabilitat del subjecte. A l'últim, la minoria d'edat determina que el subjecte no és responsable segons el CP, fet que no impedeix que sí que pugui ser responsable en virtut de les disposicions de la Llei orgànica reguladora de la responsabilitat penal dels menors.
  L'article 21.1 del CP estableix que els eximents dels article 19 i 20 del CP es poden considerar incomplets «quan no hi concorrin tots els requisits necessaris per a eximir de responsabilitat en els casos respectius». El dubte que es planteja és si totes les circumstàncies de l'article 19 i 20 del CP es poden construir com a eximents incomplets. D'una banda, cal que es tracti d'una circumstància susceptible de fraccionament, és a dir, que consti de diversos elements diferenciats. Això implicaria que es podria construir un eximent incomplet de circumstàncies com ara la defensa legítima i l'estat de necessitat. D'altra banda, la jurisprudència opina que n'hi ha prou que es tracti d'una circumstància susceptible de graduació, com passa en el cas de les anomalies o alteracions psíquiques, el trastorn mental transitori, la intoxicació plena per consum d'alcohol, drogues o substàncies equivalents o les alteracions de la percepció. En conseqüència, l'únic eximent incomplet que no es pot construir és la minoria d'edat.
  També eximeix de responsabilitat penal, encara que no estigui recollit en el capítol II del títol I («De les circumstàncies que eximeixen de la responsabilitat criminal») l'error de prohibició invencible (art. 14.3 CP), ja que elimina la possibilitat de coneixement de l'antijuridicitat, la concurrència de la qual és necessària per a poder afirmar la culpabilitat del subjecte i poder-lo fer responsable del fet.
  És important diferenciar l'exempció de responsabilitat penal de la institució de l'extinció de la responsabilitat penal. L'extinció de la responsabilitat penal apareix quan el subjecte és penalment responsable i un fet posterior (art. 130 CP) en determina l'extinció de la responsabilitat. En canvi, la responsabilitat penal no arriba a néixer en el cas de l'exempció de la responsabilitat penal.