Nota

• Àmbit: Illes Balears
• La Llei 5/1961, del 19 d'abril, va aprovar la Compilació del dret civil especial de Balears, amb la qual es va posar punt i final a un procés legislatiu que havia començat mitjançant la Memoria sobre las instituciones del derecho civil de las Baleares, publicada el 1885 pel jurista Pere Ripoll i Palou, i l'exposició elevada al ministre de Justícia pel Col·legi d'Advocats de Balears, el 30 d'abril de 1881. Atesa la influència d'aquests factors, els reials decrets del 17 i el 24 d'abril de 1889 van crear una comissió especial per a la redacció d'un projecte d'apèndix al Codi civil espanyol (CC), comissió que va elaborar el projecte elevat a la Comissió General el 20 de febrer de 1903, que es va fer famós perquè incloïa un vot particular que proposava l'eliminació de tot el dret foral, amb l'única excepció de la separació de béns com a règim econòmic matrimonial legal supletori. Posteriorment, i en el si del Col·legi d'Advocats de Balears, es va elaborar un nou projecte que va merèixer la conformitat de la Diputació Provincial el 5 de maig de 1924, i, finalment, i en un nou ambient de respecte i consideració als drets forals, a conseqüència del Congrés de Saragossa del 1946, es va crear la Comissió de Juristes de Balears que va donar a conèixer, el 22 de febrer de 1949, un avantprojecte de compilació. Es tracta dels precedents de la Compilació del 1961.
  La Compilació del 1961 està dividida en un títol preliminar i tres llibres; el primer està dedicat a Mallorca, el segon a Menorca i el tercer a Eivissa i Formentera.
  En el títol preliminar es recullen dos articles que regulen l'àmbit d'aplicació de la Compilació, la preferència d'aquesta respecte del CC i els elements que cal tenir en compte per a interpretar-la.
  El llibre I, dedicat a Mallorca, es compon de tres títols, referents, respectivament, al règim econòmic del matrimoni (art. 3, 4 i 5), successions (art. 6 al 53) i drets reals (art. 54 al 63). El llibre II, dedicat a Menorca, tan sols té dos articles: l'article 64, que regula el contracte de societat rural, i l'article 65, que estableix la vigència a Menorca del llibre I, amb l'excepció dels contractes successoris i del títol dedicat als drets reals; tanmateix, cal apuntar que, actualment, a Menorca es considera que seria convenient poder fer ús de la donació universal i de la definició de llegítima, ja que són instruments idonis per a poder assegurar en vida les línies generals d'una successió futura i perquè tenen avantatges de caràcter fiscal. El llibre III, dedicat a Eivissa i Formentera, té una estructura semblant al dedicat a Mallorca, ja que el formen un títol I sobre el règim econòmic conjugal (art. 66 al 68), un títol II dedicat a les successions (art. 69 al 84), un títol III dedicat als drets reals (art. 85 i 86), a més d'un títol IV sobre obligacions i contractes, però les semblances desapareixen aviat, especialment perquè en el títol II es regula la successió prescindint totalment dels principis romans, es fa referència a institucions consuetudinàries i es dona una àmplia entrada al CC. La Compilació es tanca amb dues disposicions finals, que estableixen la substitució del dret anterior per les normes compilades i la remissió al CC com a dret supletori; una disposició addicional, que proposa la revisió cada deu anys del text compilat, i una disposició transitòria, que remet a les del CC.
  La Compilació del 1961 va introduir algunes innovacions -respecte del dret viscut anteriorment- que la doctrina d'aleshores va considerar encertades, com l'eliminació de la presumpció muciana i la substitució de la quarta marital per uns drets en usdefruit pel cònjuge vidu, de quantia variable segons que hi concorri amb descendents, ascendents o persones que no tinguin aquest parentiu amb el cònjuge premort. D'altra banda, la Compilació va estructurar la successió sobre els principis romans, com era tradicional a Mallorca i Menorca, i va proclamar la plena capacitat jurídica i d'obrar de cada cònjuge -per tant, també de l'esposa- per a atorgar tota classe d'actes i contractes, llevat de les donacions entre cònjuges, respecte dels seus béns, sortint al pas de les pràctiques d'alguns notaris i registradors de procedència forana que exigien la llicència marital. I, sobretot, la Compilació del 1961 va donar una seguretat jurídica, que abans no existia, sobre el que era vigent o no ho era.
  Tanmateix, les llacunes, deficiències i mancances que té són molt considerables. La Compilació del 1961 és molt breu, sembla que no s'atreveixi a donar l'extensió mínima necessària a la regulació de les institucions -n'és un exemple la definició de llegítima, sols definida, però no regulada, malgrat la importància pràctica que té, en l'article 50-, i a més d'això, de vegades la regulació és contradictòria -com quan exigeix que les donacions universals siguin efectives quan mor el donant i que aquest es reservi el que necessiti per a viure en un estat adequat a les seves circumstàncies, cosa que no és necessària si la donació no ha de ser efectiva fins que mori-, o resulta insòlita -perquè estableix, per exemple, un dret de representació a la llegítima dels ascendents que no tenia tradició. I no es pot oblidar que el retret més greu que s'ha fet a la Compilació del 1961 ha estat que inclou les millores i noves construccions fetes pel titular de les finques gravades amb alou en el valor d'aquestes a l'efecte de la redempció, fet que implica, en molts casos, incrementar d'una manera absurda la quantitat que s'ha de pagar per a obtenir-la.
  Les circumstàncies que s'acaben d'esmentar van fer absolutament necessària la revisió de la Compilació, afavorida també per la necessitat d'adaptar-la a la Constitució espanyola del 1978, cosa que s'ha fet mitjançant la Llei 8/1990, del 28 de juny, sobre la Compilació del dret civil de Balears, que, fonamentalment, dona a la regulació de les institucions l'amplitud que era necessària perquè els tribunals no hagin d'acudir contínuament a la interpretació integradora.