consell pastoral diocesà

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca consell pastoral diocesà, n m
es consejo pastoral diocesano

Definició

Òrgan dels representants de la comunitat diocesana que estudia les qüestions pastorals per a treure'n conclusions pràctiques que orientin el bisbe i manifesta la comunió de tots els fidels sota la seva guia.

Nota

Àmbit: Inespecífic
És una nova institució, creada pel Concili II del Vaticà: en el decret Christus Dominus (CD), núm. 27, es desitjava que es constituís en totes les diòcesis, en el número 16 del Motu proprio Ecclesiae sanctae I, del 6.8.1966, de Pau VI, també. El Sínode del 1971 va confirmar que tenia caràcter facultatiu. La carta circular Omnes Christifideles (OC), del 15.3.1975, disposava que s'instituís a totes les diòcesis, després d'haver tractat l'assumpte amb la Conferència Episcopal i el Consell Presbiterial, i en Ecclesiae imago, número 204, és molt recomanada.
La base teològica del Consell Pastoral Diocesà és la manifestació de la comunió que existeix entre tots els membres de la diòcesi, que, sota la guia del bisbe, exerceixen el dret de cooperar activament, cadascun segons el carisma i la condició propis, a l'edificació de l'Església, cos místic de Crist, en virtut de la seva participació pel baptisme i la confirmació en el triple munus de Crist (Apostolicam actuositatem, 2, paràgraf primer; constitució dogmàtica Lumen gentium [LG], núm. 32, paràgraf tercer; CD, 16, paràgraf primer, i càn. 208, 209, 210, 211, 212 i 216).
El sacerdoci comú dels fidels i el sacerdoci ministerial difereixen essencialment i no només en grau, però l'un s'ordena per l'altre, en la mútua ajuda i «suport» (LG, núm. 10, paràgraf segon). Els laics són corresponsables (LG, 37), han de participar activament en la missió apostòlica de l'Església, sent una ajuda per als pastors en el seu ministeri.
El Consell Pastoral Diocesà no exerceix una funció pastoral de govern. Per això proposa conclusions operatives. D'aquí el caràcter facultatiu i no obligatori que té, com el Consell Presbiteral. És propi del Consell Pastoral Diocesà estudiar, valorar i proposar conclusions operatives sobre l'acció pastoral de la diòcesi (càn. 511) en tots els camps (OC, 9). És un lloc d'intercanvi d'experiències entre tots els grups que treballen en la diòcesi (OC, 9). Correspon només al bisbe acceptar, manar executar i donar a conèixer els documents elaborats pel Consell Pastoral Diocesà (OC, 10).
El Consell Pastoral Diocesà representa els fidels de la diòcesi. Per tant, han de ser escollits per a donar la imatge de tota la comunitat diocesana (càn. 512). Formen part d'aquest Consell sacerdots, diaques permanents (OC, 7), membres dels instituts de vida consagrada i, especialment, laics designats de la manera que ho digui el bisbe. Els fidels han d'estar en plena comunió amb l'Església catòlica i han d'excel·lir per una fe segura, uns bons costums i prudència (càn. 512, § 1 i 3).
El Consell Pastoral Diocesà es regeix pels estatuts dictats pel bisbe. Quan la seu queda vacant, el Consell Pastoral Diocesà cessa (càn. 513). El Consell Pastoral Diocesà ha de ser convocat i presidit pel bisbe, segons les necessitats, almenys un cop l'any (càn. 514).