Back to top
consignatari | consignatària consignatari | consignatària

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  consignatari | consignatària, n m, f
  • es  consignatario | consignataria

<Dret civil>

Definició
Persona o entitat a la qual és consignada una cosa.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • La consignació és un acte que realitza la persona deutora del bé objecte de l'obligació amb la finalitat d'extingir un crèdit en què intervé una tercera persona, la consignatària, que és qui rep la cosa consignada.
    L'article 1178 del Codi civil espanyol disposa que la consignació també pot ser feta per una tercera persona, i en tot cas implica la disposició de les coses degudes en un jutjat o davant de notari, conforme al procediment establert per la Llei 15/2015, del 2 de juliol, de jurisdicció voluntària o per la legislació notarial, atès que tant els lletrats de l'Administració de justícia com els notaris són titulars de la fe pública judicial o extrajudicial.
    La Llei de jurisdicció voluntària disposa per al cas de consignació judicial que, un cop admesa la sol·licitud pel lletrat de l'Administració de justícia, aquest la notificarà als interessats, per tal que en el termini de deu dies retirin la cosa deguda o aportin les al·legacions que considerin adequades. En el cas que aquests darrers la retirin, el lletrat de l'Administració de justícia dicta un decret que així ho manifesta i es cancel·la l'obligació; si no la retiren o presenten al·legacions el lletrat ho ha de notificar al promotor per tal que pugui instar que es faci la devolució o el manteniment de la cosa deguda, cosa que pot acabar implicant que la qüestió s'acabi dirimint davant d'un jutge.
    En el cas de l'article 69 de la Llei del notariat, tot i que conté una regulació similar per al cas de dipòsit davant notari, aquesta no és idèntica; cal destacar, per exemple, que en el cas que el creditor no accepti el bé ni aporti al·legacions es procedeix a la devolució de la cosa consignada i s'arxiva l'expedient.