Nota

• Àmbit: Inespecífic
• Constitueix, juntament amb la conducta imprudent, una de les maneres d'imputar els fets antijurídics al subjecte.
  Les conductes realitzades amb dol estan formades per dos elements. L'element intel·lectual, que significa que la persona té coneixement del fet, i l'element volitiu, que significa que la persona té la voluntat de realitzar el fet.
  S'ha de diferenciar entre les conductes realitzades amb dol directe i les realitzades amb dol eventual.
  El dol directe s'esdevé quan el subjecte realitza el fet de manera conscient i volguda amb la intenció d'obtenir el resultat del delicte, ja sigui com a objectiu final o bé com a conseqüència necessària de l'acte. En el primer cas, es parla de dol directe de primer grau, i en el segon, de dol directe de segon grau o de conseqüències necessàries.
  En canvi, en les conductes realitzades amb dol eventual, el subjecte estableix com a probable el resultat, però l'assumeix i decideix actuar.
  Des d'un punt de vista pràctic, als efectes de penalitat, no hi ha cap diferència, ja que tant en les conductes realitzades amb dol directe com en les realitzades amb dol eventual la persona actua menyspreant el bé jurídic que l'ordenament jurídic protegeix.
• V. t.: conducta imprudent n f
• V. t.: delicte dolós n m
• V. t.: delicte imprudent n m