Nota

• Àmbit: Espanya
• La regla o principi general de llibertat contractual engendra la possibilitat que les parts celebrin contractes sense necessitat d'ajustar-se als tipus preestablerts per la llei i, al mateix temps, la possibilitat de modificar o substituir la disciplina normativa d'un tipus contractual segons els interessos i les necessitats de les parts. En conseqüència, apareix la distinció entre els contractes típics i els contractes atípics. Ara bé, els conceptes de tipicitat i atipicitat són relatius, ja que varien segons el contingut que en cada moment posseeix un ordenament jurídic determinat.
  Els contractes atípics tenen una importància economicosocial remarcable, atès que es consideren un instrument de desenvolupament de la vida social i econòmica.
  La manca d'ajustament entre el contracte singular que les parts celebren i els tipus contractuals establerts legalment es pot produir de tres maneres. En un extrem, les parts poden crear un contracte que, tot ajustant-se, en principi, a la funció economicosocial i a l'estructura d'un tipus establert, se'n separi en algun punt concret per mitjà de pactes o clàusules que no corresponen a aquest tipus contractual. A l'extrem contrari hi ha els contractes que se separen completament dels tipus legals, i, en una zona intermèdia, se situen els casos en què les parts utilitzen elements que corresponen a diferents contractes típics, i es distingeix entre els contractes mixtos -en què conflueixen elements que pertanyen a tipus contractuals diferents-, els contractes col·ligats -en què les parts juxtaposen diferents contractes típics en un negoci únic- i els contractes complexos -caracteritzats perquè les prestacions de cadascuna de les parts, les obligacions assumides o els pactes establerts, aïlladament considerats, pertanyen a un tipus contractual preexistent del qual s'aïllen per a integrar-se en el negoci.
  Els contractes atípics plantegen dos problemes fonamentals: un problema d'admissibilitat i de validesa, en la mesura que cal establir els límits dins els quals el contracte és admissible i s'ha de considerar vàlid i eficaç, que en conseqüència disposa de la protecció de l'ordenament jurídic, i un problema de disciplina normativa, ja que davant la mancança d'una normativa legal, cal determinar quina és la disciplina que es considerarà a l'hora d'interpretar aquests contractes, a l'hora d'integrar llurs llacunes o deficiències.
• V. t.: contracte típic n m