Nota

• Àmbit: Catalunya
• D'acord amb el dret romà, el contracte de noliejament era el contracte que tenia per objecte la cessió retribuïda d'un vaixell per al transport de mercaderies. I en distingia de tres tipus: a) la locatio navis, és a dir, la cessió del vaixell íntegre amb tots els aparells; b) la locatio navis et operarum magistri et nauticorum, és a dir, la cessió del vaixell amb els aparells i també amb el patró i la dotació humana corresponents, de manera que el propietari es reservava la direcció del vaixell o bé la cedia al noliejador (o arrendador), i c) la locatio operis vehendarum mercium, contracte que els autors consideren el contracte de transport marítim per excel·lència, segons el qual el propietari del vaixell s'obligava a transportar-hi les mercaderies de tercers. En el tercer cas, segons l'objecte del noliejament, el propietari del vaixell -i, per ell, el seu patró, si no eren la mateixa persona- acceptava la mercaderia que s'havia de transportar amb el compromís de dur-la allà on li indiquessin i lliurar-la a la persona que s'especifiqués signant una pòlissa de carregament que el feia responsable del bon fi del servei.
  Encara es poden distingir altres tipus de noliejament, segons el temps pel qual s'establia; així, només per un viatge, o bé, per un període de temps determinat. Aquests contractes, amb independència de la modalitat, es concertaven de manera escrita, i sempre corresponia al noliejador carregar la mercaderia pel seu compte. A Catalunya es practicava de la mateixa manera, segons l'antic dret mercantil marítim.