Nota

• Àmbit: Països Catalans
• Els orígens de la Corona d'Aragó -anomenada també Corona catalanoaragonesa- arrenquen de les esposalles, el 1137, entre Ramon Berenguer IV de Barcelona i Peronella, filla de Ramir II d'Aragó; aquest matrimoni va fer possible que el fill d'ambdós, Alfons I de Catalunya (II d'Aragó), el Cast, pogués ser nomenat rei d'Aragó i comte de Barcelona després de la mort dels seus pares. Aquesta unió política no va comportar una fusió o integració territorial; la submissió a un mateix rei no va ocasionar una unificació jurídica i institucional, sinó que cada regne va mantenir l'ordenament propi. La nova situació va generar una forma pluralista de poder sota una coordinació política com a suport d'integració.
  L'expansionisme conqueridor d'aquesta unió va incorporar al segle XIII els regnes musulmans de València i de Mallorca, i també les illes adjacents als territoris embrionaris o fundacionals. Aquesta incorporació, però, va permetre que s'erigissin com a regnes diferents i que desenvolupessin llur autonomia jurídica i institucional dins la Corona d'Aragó. D'aquesta manera, la Corona d'Aragó es presentava a la baixa edat mitjana com una forma política amb quatre centres de poder (Catalunya, Aragó, València i Mallorca), cadascun dels quals tenia un sistema jurídic propi. També durant aquest període, la Corona d'Aragó va actuar com una forma política expansionista a la conca mediterrània. Sota diferents títols de legitimació, era present a la Sicília insular, a Sardenya, a Còrsega (breument i sense consolidar-ne el domini), als ducats d'Atenes i Neopàtria i a Nàpols, encara que aquests territoris no sempre depenien directament de la Corona d'Aragó, ja que la presència d'aquesta no hi va ser contínua ni uniforme.
  El rei, comte o senyor era el sobirà de la Corona d'Aragó. El rei, com a titular del poder polític i instrument d'integració, unia personalment i coordinava els esforços dels diferents territoris per a la realització d'accions comunes sense fer desaparèixer els focus de poder respectius. La Corona d'Aragó, doncs, es manifestava mitjançant un conjunt d'institucions politicojurídiques que, a partir del segle XII, es van anar perfilant i consolidant fins que es van extingir definitivament al començament del segle XVIII, arran dels diferents decrets de Nova Planta imposats per Felip IV de Catalunya-Aragó (V de Castella).
• V. t.: Corona catalanoaragonesa n f