Back to top
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  contraent, n m, f
  • es  contrayente

<Dret civil>

Definició
Persona que contrau una obligació.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • Es considera contraent la persona que contrau una obligació o un lligam, sigui mitjançant un negoci jurídic consensual o un de formal -com és el cas del matrimoni. Una persona que s'uneix en matrimoni assumeix unes obligacions, un compromís, en aquest cas, regulat pel Codi civil espanyol (CC) i, si escau, per la regulació religiosa. Els articles 66 i següents del CC estableixen els drets i les obligacions dels contraents, entre els quals destaquen la igualtat entre tots dos, l'obligació de respectar-se i ajudar-se mútuament en interès de la família, viure junts, guardar-se fidelitat i compartir les responsabilitats domèstiques i la cura i l'atenció dels ascendents i descendents i d'altres persones dependents que tinguin a càrrec seu.
    D'altra banda, quan es parla de negoci jurídic s'ha de tenir en compte que, malgrat la regulació imperativa que s'estableix en alguns casos, la regla general del dret privat és la de la llibertat de pactes, d'acord amb el principi d'autonomia de la voluntat. Per això, la persona contraent gaudeix, en la majoria de les situacions, de llibertat per a responsabilitzar-se dels compromisos que assumeix.