Nota

• Àmbit: Catalunya
• L'usatge Cunctis pateat establí la protecció dels bous i altres animals de llauró i dels pagesos bovers i llauradors, i estipulà una pena de seixanta sous per als qui infringissin aquest article, dos terços dels quals serien per al comte i un terç per al bisbe d'Elna. En segon lloc, el comte, de comú acord amb l'assemblea, es comprometé a no alterar mentre visqués ni la llei ni el pes de la moneda comtal de Barcelona que acabava d'introduir a la Cerdanya. A canvi de la pax bestiarum i del compromís de mantenir la moneda estable, els homes i les dones del comtat haurien de contribuir una única vegada amb dotze diners per cada parell de bous, sis diners per cada bou, i els pagesos aixaders amb tres diners. El comte, per la seva banda, es comprometé a no tornar a demanar aquest impost als seus homes i a mantenir sempre ferma la pau, fins i tot en cas que hi hagués guerra entre ell i els magnats i cavallers del seu comtat.
  El Cunctis pateat de 1118 s'afegí al nucli primitiu del codi barceloní cap al 1150, i fou el fonament jurídic pel qual els monarques de la Corona d'Aragó, a començaments de llur regnat, exigiren a Catalunya el bovatge, impost directe que gravava la possessió del bestiar i dels béns mobles i immobles, fins que fou rescatat per la noblesa, les ciutats i viles del patrimoni reial a les Corts de Barcelona del 1299. La pau de la Cerdanya del 1118, i una altra assemblea coetània celebrada a Girona, fou també l'origen d'un altre impost directe, el monedatge, percebut cada set anys sobre la base de la riquesa patrimonial de cada foc, del qual Catalunya n'obtingué l'exempció el 1256 en introduir-se la moneda de tern.