Nota

• Àmbit: Espanya
• La dació en pagament constitueix una figura autònoma, independent i atípica des de la perspectiva de l'ordenament jurídic civil, i per aquest motiu, davant la necessitat d'atribuir-li un règim jurídic propi, se li apliquen les normes contingudes en el Codi civil espanyol (CC) en matèria de compliment d'obligacions (art. 1088 i s.). Quan arriba el moment del compliment de l'obligació, la part deutora ofereix a la creditora la realització d'una prestació diferent de la inicialment pactada, i la creditora l'accepta, de manera que quan la deutora la realitzi, l'operació es considerarà perfeccionada. Per tant, existeix una prestació, denominada aliud, que substitueix una altra prestació, l'originària, amb la mateixa eficàcia. D'aquesta actuació, se'n deriven dues conseqüències: l'extinció de l'obligació i l'alliberament de la part deutora, així com la satisfacció dels interessos de la creditora. Per tal que hi hagi una dació en pagament s'han de donar els requisits o pressupòsits bàsics següents: a) en la dació en pagament existeix una única obligació, la que s'intenta extingir; b) la dació en pagament s'ha de celebrar amb l'única intenció d'extingir l'obligació que vincula la part deutora i la part creditora (l'accipiens i el solvents) -tant és així que l'aliud s'ha de realitzar a títol de pagament i, si es demostrés una altra intenció, es tractaria d'una extralimitació-, i c) en la dació en pagament s'ha d'establir un pacte en el moment del venciment de l'obligació que mostri que totes dues parts donen el consentiment; a més, s'ha de produir la realització efectiva de la nova prestació, la prestació subrogada. La dació en pagament té eficàcia a partir del moment en què la deutora realitza efectivament la prestació. En cas d'incompliment de la dació en pagament, la creditora tindrà una doble possibilitat per a reclamar davant la deutora. En aquest sentit, podrà reclamar l'execució forçosa de la nova prestació i, si això no fos possible, la indemnització per danys i perjudicis que li correspongui, o bé podrà exigir a la deutora l'autèntic compliment de la prestació originària, sempre que aquesta no desaparegui d'una manera definitiva, sinó que es mantingui per als casos d'incompliment. En aquest darrer cas, la part creditora pot reclamar la prestació pactada ab initio, si encara satisfà els seus interessos.
  A part de l'esmentada regulació d'aquesta figura en el CC, també està fixada en el Codi civil de Catalunya (CCCat), al llarg d'articles com ara l'article 568-18, en què s'estableix que el dret de retracte de confrontats es pot exercir en cas de venda o dació en pagament d'una finca rústica de superfície inferior a la de la unitat mínima de conreu a favor d'una persona que no sigui propietària de cap de les finques que s'hi confronten. O l'article 568-23, en què s'explica que el dret de torneria es pot exercir, en cas de venda o dació en pagament d'una finca rústica situada en el territori d'Aran a favor d'una persona estranya o amb un parentiu més enllà del quart grau col·lateral, si es compleixen determinats requisits que s'hi detallen.