Back to top
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  data, n f
  • es  fecha

<Dret notarial>

Definició
Expressió del dia, mes i any en què s'atorga un acte o un negoci jurídics.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • En el cas que el negoci o acte jurídic es contingui en un document privat, la data, igual que els altres pactes que s'hi recullen, en principi, solament té eficàcia entre les parts i llurs hereus, d'acord amb el que estableix l'article 1257 del Codi civil espanyol (CC). No obstant això, la data d'un document privat pot afectar terceres persones en els casos que fixa l'article 1227 del CC, segons el qual «la data d'un document privat no es compta respecte de terceres persones sinó des del dia en què hagi estat incorporat o inscrit en un registre públic, des de la mort de qualsevol dels que el van signar, o des del dia en què es lliuri a un funcionari públic per raó del seu ofici». En canvi, si l'acte o el negoci jurídic es conté en un document públic, la data n'esdevé una part essencial i gaudeix d'eficàcia probatòria. Efectivament, quant a les escriptures i actes notarials, l'article 156.2 del Reglament notarial obliga a fer constar «el dia, mes i any, i és facultatiu agregar altres dades cronològiques, a més de l'hora, en els casos en què per disposició legal s'hagi de consignar», com serien els testaments. Pel que fa a l'eficàcia probatòria, l'article 1218 del CC estableix que «els documents públics fan prova, fins i tot contra terceres persones, del fet que en motiva l'atorgament i de la data d'aquest».
    D'altra banda, els documents públics poden ser objecte d'inscripció en els registres públics, especialment en el Registre de la Propietat i el Registre Mercantil. La data és un dels requisits de les inscripcions en els registres públics i determina la prioritat dels drets inscrits. Així, respecte del Registre de la Propietat, de l'article 17 de la Llei hipotecària (LH) se'n desprèn que en l'acte de presentar qualsevol títol que hagi de produir en el Registre alguna inscripció, anotació preventiva, cancel·lació o nota marginal, s'estén en el diari l'assentament de presentació, i la data i l'hora de presentació són importantíssimes, ja que l'article 24 de la mateixa llei diu que «es considera data de la inscripció, amb caràcter general, la data de l'assentament de presentació, que ha de constar en la inscripció mateixa», és a dir, que els efectes de la inscripció són retroactius a l'assentament de presentació.
    Els efectes d'aquest principi de prioritat són fonamentals, ja que si es tracta de drets incompatibles entre si, la inscripció d'un títol, encara que sigui de data posterior, tanca el Registre i impedeix la inscripció d'un títol presentat posteriorment, encara que sigui de data anterior, com resulta de l'article 1473 del CC i del mateix article 17 de la LH. Segons aquests articles, «ha d'estar inscrit o anotat preventivament en el Registre qualsevol títol translatiu o declaratiu del domini dels immobles o dels drets reals imposats sobre aquests, no se'n pot inscriure o anotar cap altre d'igual o anterior data que s'hi oposi o hi sigui incompatible, pel qual es transmet o grava la propietat d'aquest immoble o dret real; si solament s'ha estès assentament de presentació, tampoc no es pot inscriure o anotar cap altre títol de la classe abans expressada durant el termini de seixanta dies comptadors des de l'endemà de la data de l'assentament». Si els títols en col·lisió fossin relatius a drets compatibles entre si, la data de presentació atribuiria un rang hipotecari preferent al presentat en primer lloc.