Nota

• Àmbit: Catalunya
• Els Costums generals de Catalunya i els Casos són textos clarament desiguals: el primer, amb el títol usual de Costumes generals de Cathalunya entre senyors e vasalls tenents castels per senyors, ho altre feus, està format per quaranta-tres capítols rubricats i es tendeix a identificar-lo amb les Commemoracions de Pere Albert; en el segon, el títol del qual és Los casos en los quals lo senyor no és tengut, segons los Usatges de Barcelona e observància de Cathalunya, retre la postat presa de castell, ne emparament, de feu a son castlà o vassall, de nou en apartats sense rubricar, se sintetitza o es compendia amb exemples concrets i pràctics el que s'ha exposat en els capítols de les Costumes generals; això fa pensar que aquest segon opuscle d'usos judicials de les Commemoracions potser no va ser escrit per Pere Albert.
  Les Costumes generals constitueixen una fixació de costums feudals catalans adaptats i harmonitzats amb els usos feudals del dret comú. Utilitzant una conceptualització romanista, en aquest cos normatiu es va buscar la coordinació entre el dret propi de la terra i el dret nou i innovador de la recepció, el ius proprium amb el ius commune, dins una renovació jurídica de les institucions feudals catalanes i llur adaptació a situacions noves per la via del dret comú. El contingut se centra en la regulació jurídica de les relacions feudovassallàtiques, a partir del codi dels Usatges de Barcelona, que complementa i desenvolupa.
  El cos dels Usatges, fonament politicojurídic del Principat de Catalunya, acumulà normes molt diverses quant al contingut i la procedència durant el llarg procés constitutiu que es va iniciar a mitjan segle XII; les normes feudals reguladores de les relacions entre senyors i vassalls que conté van trobar en les Costumes generals una continuïtat, una ampliació normativa i una actualització interpretativa.
  Cal evitar la confusió entre les Costumes generals, nucli de les Commemoracions, i els Costumas de Cathalunya, una altra col·lecció privada de pràctiques feudals, de catorze capítols, fixada durant els primers anys de la segona meitat del segle XIII. Els Costumas de Cathalunya, obra més breu i d'autoria desconeguda, presenten coincidències clares amb els capítols de les Commemoracions: regulació jurídica del feu respecte de figures com ara la tinença de castells, l'alienació i indivisibilitat del feu, la prestació de l'homenatge o la successió feudal -regulació que significa un increment i un desenvolupament dels Usatges-; ajustament al ius commune feudal; tradició manuscrita normalment conjunta; oficialització i incorporació al dret general de Catalunya, i altres elements.
  Les Costumes generals de Cathalunya són integrades per tres blocs normatius redactats en diferents unitats de temps. El nucli originari correspon al primer bloc (capítols 1 al 20) i regula els vincles de dependència privats (relacions jurídiques entre el senyor i els vassalls originades per la tinença del feu). El segon bloc (capítols 21 al 29) ofereix solucions jurídiques en matèria de dret feudal successori. I el tercer bloc (capítols 30 al 43) estableix els vincles de dependència públics, centrats en la protecció del senyor als seus vassalls i la fidelitat i l'obediència d'aquests a aquell. De la valoració d'aquests tres blocs transcendeix una estructura juridicopública que respon al pensament de qui la va redactar respecte de la renovació del sistema feudal. Per Pere Albert, l'ordenament d'aquestes relacions feudovassallàtiques va configurar la jurisdicció territorial del príncep, que representava, vertebrava i dirigia l'engranatge feudal com a primer senyor del Principat.
  El text de les Costumes generals va ser escrit originalment en llatí, i es va traduir al català durant el mateix segle XIII. Ambdues versions manuscrites van obtenir una gran difusió com a costums generals del Principat; en molts casos, juntament amb els Usatges, cosa que prova l'acceptació d'aquesta obra privada de caràcter pràctic.
  Les Commemoracions (capítols i Casos) es van oficialitzar en les Corts de Montsó del 1470, sota el regnat de Joan II de Catalunya-Aragó, encara que és molt probable que aquest reconeixement formal s'hagués produït molt abans. De fet, el text ja va quedar fixat en la primera compilació catalana de 1413-1422; els compiladors la van incorporar al final dels deu llibres, juntament amb l'altre text consuetudinari anònim, els Costumas de Cathalunya. De la mateixa manera, aquestes col·leccions feudals es van incloure en la primera part de les altres recopilacions (1495, 1588-1589 i 1704) en què es va compilar el dret regi pactat.
  L'any 2006, les Commemoracions de Pere Albert van ser objecte d'un profund estudi monogràfic elaborat per la professora Elisabet Ferran i Planas, la publicació del qual ha estat duta a terme per l'Institut d'Estudis Catalans (dins la col·lecció «Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica», LXVII) amb el títol El jurista Pere Albert i les 'Commemoracions'.
• V. t.: Albert, Pere n m
• V. t.: Casos n m pl
• V. t.: Commemoracions de Pere Albert n f pl