Nota

• Àmbit: Catalunya
• El creditor pignoratiu, o una tercera persona, d'acord amb els pignorants, posseeix un bé moble, un valor, un dret de crèdit o diners que li han estat transmesos per a garantir una obligació per part de qui en té el poder de lliure disposició; i la penyora només té efectes contra terceres persones des del moment en què el document en què s'ha acordat constituir-la consta en document públic. La penyora de crèdits s'ha de constituir en document públic i s'ha de notificar al deutor del crèdit empenyorat.
  L'article 569-20 del Codi civil de Catalunya regula la realització del valor en cas d'incompliment de l'obligació; i, en aquest sentit, els creditors, una vegada vençut el deure garantit amb la penyora, poden realitzar el valor del bé empenyorat si s'ha requerit el pagament al deutor i en el termini d'un mes no hi ha oposició judicial acompanyada de la consignació o del finançament del deute per una entitat de crèdit.
  Entre els creditors pignoratius i els pignorants es pot acordar que qualsevol d'ells o una tercera persona vengui el bé empenyorat i, si no hi ha acord per a la venda directa, els creditors poden alienar el bé per mitjà d'una subhasta notarial si aporten al notari o notària que l'autoritza el títol de constitució de la penyora i el requeriment de pagament i li garanteixen la manca d'oposició judicial i el respecte a les regles que la llei estableix.