Back to top
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  crim de guerra, n m
  • es  crimen de guerra

<Dret penal>

Definició
Acte punible comès contra les convencions internacionals sobre la guerra.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • Els articles del 608 al 614 del Codi penal (CP) (títol XXIV, capítol III), entre els delictes contra la comunitat internacional, defineixen els delictes contra les persones i els béns protegits en cas de conflicte armat (crims de guerra). Se sancionen tant els actes executius com els preparatoris (pena inferior: art. 615). Està fixat l'agreujament de la pena en cas que sigui una autoritat o un funcionari públic qui cometi aquests delictes (art. 616). La regulació es completa amb allò que estableix el Codi penal militar (CPM) (art. 69 al 78, dels delictes contra les lleis i els usos de guerra).
    Les conductes establertes en el CP com a delicte tenen en comú que són comeses «amb motiu d'un conflicte armat». Són delicte, entre altres conductes, maltractar d'obra o posar en greu perill la vida, la salut o la integritat de qualsevol persona protegida (sobre el concepte de «persona protegida» a aquest efecte, vegeu l'article 608), torturar o aplicar tractes inhumans (inclosos els experiments biològics), causar grans sofriments o sotmetre algú a qualsevol acte mèdic que no resulti indicat (art. 609). Igualment, és típica la utilització de mètodes o mitjans de combat prohibits (art. 610); la realització d'atacs indiscriminats o excessius o per atemorir la població civil (art. 611.1); la destrucció o el dany innecessaris, violant les normes del dret internacional aplicables en casos de conflictes armats, de nau o aeronau no militar (de part adversa o neutral), sense permetre l'adopció de mesures per a la seguretat de les persones i la conservació de la documentació de bord (art. 611.2); coaccionar un individu personer de guerra o una persona civil a servir en les forces armades de la part adversa, o la privació de llur dret de ser jutjats regularment i imparcialment (art. 611.3); la deportació o el trasllat forçós, la presa com a ostatge o la detenció il·legal de qualsevol persona protegida (art. 611.4); el trasllat i assentament en territori ocupat de població de la part ocupant, perquè hi resideixi permanentment (art. 611.5); la realització, sobre una persona protegida, de pràctiques de segregació racial, inhumanes i degradants (art. 611.6); l'impediment o la demora injustificada de l'alliberament o la repatriació de presoners de guerra o de persones civils (art. 611.7). També es protegeix penalment la indemnitat d'unitats, metges i personal sanitari, camps de presoners i altres zones (art. 612.1 i 612.2), així com l'assistència alimentària i mèdica de persones necessitades i llur indemnitat (art. 612.3).
    Aquests comportaments es complementen amb els definits en els articles 69 i següents del CPM. També constitueixen delicte (art. 612.4 al 612.6 CP) determinades conductes referides a l'ús indegut de signes protectors, emblemes o distintius (especialment els de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja), senyals, banderes, uniformes, insígnies; atemptar contra la inviolabilitat o la llibertat de qui fa d'intermediari com a parlamentari, de qui l'acompanya, del personal de potència protectora o substitut, o del membre de la Comissió Internacional d'Enquesta (art. 612.6). És delicte, a més, desposseir de llurs efectes cadàvers, persones ferides o malaltes, nàufrags, presoners de guerra o persones civils internades (art. 612.7; art. 73 i 77.2 CPM). Es protegeix també la indemnitat en atacs i represàlies de certs béns materials, culturals i llocs de culte, etc. (art. 613 CP i art. 77 CPM).
    El mateix Codi defineix «persona protegida» a aquest efecte: ferits, malalts, nàufrags, personal sanitari i religiós, presoners de guerra, població civil i d'altres, protegits pels convenis de Ginebra del 12 d'agost de 1949 i el Protocol addicional I, del 8 de juny de 1977 (de la Convenció de Ginebra); els parlamentaris i les persones que els acompanyen, protegits pel Conveni II de la Haia, del 29 de juliol de 1899, i qualsevol altra persona que té aquest caràcter en virtut del Protocol addicional II, del 8 de juny de 1977 (de la Convenció de Ginebra) o qualsevol altre tractat internacional del qual l'Estat espanyol formi part (art. 608 CP, i 76 i 77 CPM).