Nota

• Àmbit: Espanya
• En els delictes que cometen els funcionaris públics contra la llibertat individual, el Codi penal (CP) castiga els jutges o magistrats que lliuren una causa criminal a una altra autoritat o funcionari o funcionària, ja sigui militar o administratiu, que il·legalment la hi reclama. El CP estableix la pena superior en grau si, a més, allibera la persona detinguda.
  També s'estableix com una modalitat de delicte que comet el funcionari o funcionària públic contra la llibertat individual el fet que l'autoritat o el funcionari o funcionària públic durant la causa d'un delicte acordi, practiqui o prolongui qualsevol privació de llibertat d'una persona detinguda, presa o sentenciada, amb violació dels terminis o d'altres garanties constitucionals o legals, o que prolongui la incomunicació d'una persona detinguda. Aquestes modalitats delictives concretes es poden cometre per imprudència greu. Finalment, es castiga el fet que un funcionari o funcionària penitenciari o de centres de protecció o correcció de menors imposi als reclusos o interns sancions o privacions indegudes, o utilitzi amb ells un rigor innecessari.
  En el cas dels delictes comesos per funcionaris públics contra la inviolabilitat domiciliària i altres garanties de la intimitat, el CP tipifica els comportaments que comet una autoritat o un funcionari o funcionària públic que, durant la causa d'un delicte, entra en el domicili o registra els documents d'una persona o les coses que es troben en el seu domicili sense el consentiment de l'habitant o del propietari o la propietària, i sense respectar les garanties constitucionals o legals. També castiga el fet que s'intercepti qualsevol classe de correspondència privada, postal o telegràfica, o les telecomunicacions i que s'utilitzin artificis tècnics com l'escolta, la transmissió, l'enregistrament o la reproducció del so, de la imatge o de qualsevol altra forma de comunicació. En aquest cas, s'agreuja la pena si, en el cas del registre, no es tornen de manera immediata els documents o les coses trobades o si es divulga o revela la informació obtinguda il·lícitament. Finalment, cal destacar que en els casos en què l'autoritat o el funcionari o funcionària públic obté els documents o les coses de la persona de manera lícita, el fet que en faci un mal ús, cometent una vexació injusta o un dany, també s'estableix com una modalitat de delicte contra la inviolabilitat domiciliària i altres garanties de la intimitat.
  En els casos de delictes contra altres drets individuals, l'última modalitat dels delictes comesos pels funcionaris públics contra les garanties constitucionals, es castiga l'autoritat o el funcionari o funcionària públic que impedeix o obstaculitza el dret a l'assistència d'advocat a la persona detinguda o presa, procura o afavoreix la renúncia d'aquest a aquesta assistència o que no l'informa immediatament i de manera que li sigui comprensible dels drets que té i de les raons de la detenció. Tampoc no pot establir la censura prèvia ni, llevat dels casos que la Constitució i les lleis permeten, recollir edicions de llibres o diaris ni suspendre'n la publicació o la difusió de qualsevol emissió radiotelevisiva. També es castiga el fet que dissolgui o suspengui en les seves activitats una associació legalment constituïda sense resolució judicial prèvia o sense causa legítima i impedeixi la celebració de les seves sessions; que prohibeixi una reunió pacífica o la dissolgui fora dels casos que la llei permet expressament; que expropiï una persona dels seus béns fora dels casos autoritzats i sense complir els requisits legals, i que, de manera conscient, impedeixi a una persona l'exercici d'altres drets cívics que reconeixen la Constitució espanyola i les lleis.
  Els delictes comesos pels funcionaris públics contra les garanties constitucionals són tipificats en els articles del 529 al 542 del CP. Segons la doctrina, es tracta de delictes especials, ja que el subjecte actiu només pot ser l'autoritat o el funcionari o funcionària públic que actua com a tal en exercici de les seves funcions; en alguns casos, a més a més, ha d'estar investigant algun delicte.
  La finalitat de castigar aquestes conductes, segons la doctrina majoritària, és garantir l'exercici dels drets de la persona davant l'exercici arbitrari o abusiu del poder estatal quan aquestes autoritats o funcionaris públics actuen excedint-se en les facultats que tenen atribuïdes per a exercir llurs funcions.