diligència

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca diligència, n f
es diligencia

Definició

Actuació que realitza el secretari o secretària judicial en el curs dels procediments judicials per al compliment de les seves funcions.

Nota

Àmbit: Espanya
La Llei orgànica del poder judicial (LOPJ) distingeix entre diligència de constància, diligència d'ordenació, diligència de comunicació i diligència d'execució (art. 280.2). Mitjançant la diligència de constància el secretari judicial fa constar el dia i l'hora de presentació de les demandes, dels escrits d'iniciació del procediment i de qualsevol altre la presentació del qual estigui subjecte a un termini peremptori (art. 283.1 LOPJ). El secretari, per mitjà de diligència, ha de comunicar o donar compte a la sala, al ponent o al jutge, segons el cas, dels escrits i documents presentats en el mateix dia de presentació o en el dia hàbil següent (art. 284.1 LOPJ).
Mitjançant les diligències d'ordenació el secretari ha de donar a les actuacions el curs ordenat per la Llei i impulsar formalment el procediment en els diferents tràmits d'acord amb les lleis processals. Les diligències es limiten a l'expressió del que es disposa amb el nom del secretari que les ha dictades, la data i la seva signatura. Les diligències d'ordenació poden ser revisades pel jutge, el ponent, d'ofici o a instància de part, en els casos i la forma que fixen les Lleis processals (art. 288 i 289 LOPJ).
Les diligències són regulades bàsicament pel títol IV del llibre III de la LOPJ, que porta per rúbrica «De la fe pública judicial i de la documentació». Concretament pels articles del 283 al 291. També fa referència a la diligència l'article 214 de la Llei d'enjudiciament civil i, concretament, sobre les diligències d'ordenació, l'article 52 de la Llei de procediment laboral. El Tribunal Constitucional ha declarat, en el camp dels actes de comunicació, el compliment estricte per part de les diligències acreditatives de la seva pràctica de totes les exigències formals requerides per les lleis (STC 39/1996, de l'11 de març, STC 195/1990, del 29 de novembre), emfasitzen la necessitat que els òrgans judicials no concedeixin mecànicament un valor absolut al simple contingut formal que tenen, prescindint de qualsevol judici dels motius al·legats per les parts envers la no recepció de l'acte (STC 39/1996, de l'11 de març).