Back to top
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  edicte, n m
  • es  edicto

<Dret civil>

Definició
Mandat emergit d'una autoritat, que publica una decisió.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • Ja a l'antiga Roma s'usaven els edictes per a dur a terme comunicacions; en aquella època eren els pretors, com a administradors de la justícia, els qui s'encarregaven d'emetre'ls. Avui principalment es duen a terme edictes des de l'Administració de justícia, amb la mateixa finalitat de donar a conèixer a la societat una notícia o resolució important a la qual cal donar publicitat.
    La Llei d'enjudiciament civil estableix l'ús d'edictes, per exemple, en un cas tan característic com el de rebel·lia del demandant, l'article 497 regula que la resolució que declari en rebel·lia a la persona demandada es notificarà per correu a aquesta persona, si el seu domicili és conegut, i si no ho és, mitjançant edictes. I no es durà a terme cap altra notificació fins a la de la resolució de la fi del procés, que es notificarà a la demandada personalment de la forma fixada per la llei, tret que no es conegui un lloc on es pugui localitzar la demandada: en aquest cas es notificarà publicant un extracte de la resolució per mitjà d'un edicte en el butlletí oficial de la comunitat autònoma corresponent o en el Boletín Oficial del Estado.
    També es publiquen edictes provinents de l'Administració pública en llocs públics de les ciutats i poblacions amb la finalitat de donar notícia d'alguna cosa perquè sigui coneguda per tothom.