Nota

• Àmbit: Espanya
• En una empresa s'obtenen beneficis quan la diferència entre els preus de capital i treball són superiors als preus de cost dels béns produïts o dels serveis prestats. En cas contrari s'obtenen pèrdues.
  La doctrina mercantil no ha estat unànime a l'hora de donar nom a l'activitat empresarial desenvolupada per l'empresari; així hi ha les denominacions: empresa, establiment, negoci. Tots aquests noms poden coincidir en el significat per donar contingut a l'activitat empresarial.
  L'empresa no és subjecte de dret i, en conseqüència, no té personalitat jurídica dins l'ordenament positiu. Tampoc no és titular de drets i obligacions, sinó que és l'empresari qui desenvolupa l'empresa i el titular de les obligacions i del patrimoni que es genera a conseqüència de l'activitat empresarial. Cal puntualitzar que en diversos textos legals mercantils es fa referència a empresa i empresari indistintament, donant-los el mateix significat (per exemple en els articles 1 i 6 de la Llei 16/1989, de defensa de la competència).
  L'empresa entesa des d'aquest punt de vista pot ser objecte de tràfic jurídic, és a dir, pot ser objecte de compravenda o d'arrendament i, se'n poden constituir drets reals, com són la hipoteca, la penyora i l'usdefruit. L'empresa és l'activitat organitzadora de béns materials, immaterials i personals desenvolupada per l'empresari.
  L'empresa com a activitat organitzadora i econòmica té un caràcter permanent d'organització de mitjans personals i materials per al desenvolupament de l'activitat econòmica i un caràcter especialitzat en la producció de béns i la prestació de serveis.
  L'empresa com a activitat econòmica pot ser diversa però es trobarà limitada positivament -en el cas dels empresaris socials-, en l'objecte social recollit als estatuts socials de la societat i, negativament, en els actes que concreten l'activitat empresarial tenint com a límit els actes que es considerin deslleials en el desenvolupament de la seva activitat.
  L'empresa entesa des d'aquest punt de vista pot ser objecte de tràfic jurídic, és a dir, pot ser objecte de compravenda o d'arrendament i, se'n poden constituir drets reals, com són la hipoteca, la penyora i l'usdefruit. L'empresa és l'activitat organitzadora de béns materials, immaterials i personals desenvolupada per l'empresari.
  L'empresa com a activitat organitzadora i econòmica té un caràcter permanent d'organització de mitjans personals i materials per al desenvolupament de l'activitat econòmica i un caràcter especialitzat en la producció de béns i la prestació de serveis.
  L'empresa com a activitat econòmica pot ser diversa però es trobarà limitada positivament -en el cas dels empresaris socials-, en l'objecte social recollit als estatuts socials de la societat i, negativament, en els actes que concreten l'activitat empresarial tenint com a límit els actes que es considerin deslleials en el desenvolupament de la seva activitat.
  El terme empresa també s'ha de distingir dels termes seu de l'empresa o establiment principal. L'establiment principal o seu de l'activitat empresarial és la manifestació externa de l'exercici de l'empresa. El concepte de establiment principal o seu de l'empresa es vincula al concepte de domicili.
  En qualsevol cas, el Codi de comerç (CCom) utilitza el substantiu establiment com a empresa en sentit objectiu o com a lloc físic extern on es desenvolupa l'activitat empresarial indistintament en alguns de llurs articles (per exemple en l'article 3, sobre la presumpció legal de l'exercici habitual del comerç quan es fa publicitat per mitjà d'anuncis o amb l'exercici en un establiment que té per objecte alguna operació mercantil; en l'article 283, quan defineix el concepte legal de factor com a gerent d'una empresa o establiment fabril o comercial, i en l'article 291, sobre la presumpció de validesa dels actes i contractes subscrits pel factor anterior a la venda de l'establiment).
  El concepte de establiment principal o seu de l'empresa es contraposa al de establiment secundari. Els establiments secundaris poden ser creats per l'empresari i són conseqüència de l'expansió territorial de la seva activitat empresarial; reben el nom de sucursals. El règim jurídic de les sucursals està regulat pel CCom, pel Reglament del Registre Mercantil i per les lleis especials que regulen les societats anònimes i les societats de responsabilitat limitada.
  La naturalesa jurídica de l'empresa, entesa com a conjunt de béns, ha estat discutida, ja que sovint s'ha entès que pot ser objecte de transmissió o de gravamen en la seva totalitat (teoria unitària de la transmissió de l'empresa) o per parts o elements que configuren l'empresa (teoria atomista de la transmissió de l'empresa). La qüestió més conflictiva en relació amb el concepte de empresa és donada per la transmissió de l'empresa i els negocis jurídics que es poden dur a terme sobre l'empresa pel fet que a) no existeixen normes uniformes que regulin la transmissió de l'empresa; b) l'empresa pot ser objecte de transmissió inter vivos i mortis causa, i c) la transmissió de l'empresa, ho ha de ser de les parts que permetin al nou titular de continuar l'activitat endegada. Els dos negocis jurídics més usuals dels quals pot ser objecte l'empresa i dels quals cal fer una menció especial són la compravenda i l'arrendament d'empresa.
  La compravenda d'empresa comporta la venda de l'empresa; venda que implica la transmissió de la titularitat de tots els béns materials, immaterials, drets i obligacions, juntament amb la transmissió d'altres relacions jurídiques. L'element immaterial que s'anomena fons de comerç també forma part de l'empresa i ha de ser objecte de valoració en el moment de la transmissió de l'empresa. Si s'entén que tots els elements de l'empresa són necessaris per al seu funcionament correcte s'han de transmetre totalment a l'adquirent. El negoci de compravenda pot ser únic però el mode de transmissió és diferent per a cada element que en forma part: a) es poden excloure alguns contractes o elements de la venda de l'empresa sempre que no comportin la frustració del desenvolupament de l'activitat empresarial per al nou titular, i b) la valoració de l'empresa pot ser individual de cada element que la integra. Ara bé, la unitat del contracte no desapareix. La compravenda de l'empresa comporta a la part venedora i a la part compradora tot un seguit d'obligacions de fer i de no fer, i un règim jurídic concret i diferent regula la transmissió dels tipus de relacions i situacions jurídiques: la transmissió dels contractes subscrits abans del negoci jurídic de compravenda, i la transmissió dels crèdits i dels deutes del venedor.
  L'empresa pot ser objecte d'arrendament i, particularment, l'empresari arrendador es compromet a donar en arrendament la seva explotació empresarial durant un període de temps determinat a canvi d'un import concret. Com en qualsevol contracte d'arrendament, un cop exhaurit el termini fixat en el contracte, l'empresa es torna a posar a disposició de la part arrendadora. Com a obligacions principals per a les parts, en aquest contracte es poden esmentar: a) per a l'arrendadora, l'obligació de garantir l'explotació de l'empresa pacíficament per part de l'arrendatària; b) per a l'arrendatària, l'obligació de fer el pagament acordat per l'explotació de l'empresa i l'obligació de retornar-la tal com va ser lliurada. En el cas que formin part de l'empresa béns fungibles, la part arrendatària ha de retornar el tantundem, és a dir, els béns equivalents.
  Independentment de la teoria jurídica sobre la naturalesa de l'empresa, el règim jurídic que afecta la transmissió és divers, ja que no hi ha una regulació concreta sobre la transmissió. Depenent del tipus de relacions jurídiques objecte de transmissió, s'ha de tenir en compte el que disposen el CCom, altres lleis generals com ara l'Estatut dels treballadors i el Codi civil espanyol, i les lleis especials mercantils.