Nota

• Àmbit: Espanya
• Es tracta d'una conducta delictiva prevista entre els delictes de descobriment i revelació de secrets (art. 197 al 201 Codi penal [CP]).
  Concretament, l'article 197.1 del CP castiga en general la interceptació de les telecomunicacions d'una persona i l'ús d'enginys tècnics d'escolta quan aquestes conductes es duguin a terme amb la finalitat de descobrir els secrets o vulnerar la intimitat d'algú, sempre que s'actuï sense el seu consentiment. Aquest tipus no exigeix que la intimitat s'arribi a vulnerar, sinó que per a aplicar-se n'hi ha prou que s'interceptin les comunicacions amb la finalitat de descobrir la intimitat aliena (Sentència de l'Audiència Provincial [SAP] de Barcelona, del 31.7.1998, ponent: Gimeno Jubero).
  L'article 197.3 del CP fixa un subtipus agreujat per al cas en què les dades obtingudes gràcies a les conductes anteriors es difonguin, es revelin o se cedeixin a terceres persones, mentre que l'article 197.5 agreuja la pena en els casos en què aquestes dades siguin de caràcter personal i revelin la ideologia, la religió, les creences, la salut, l'origen racial o la vida sexual de la víctima, i també quan aquesta sigui menor d'edat o incapaç. L'article 197.6 del CP estableix un altre agreujant per al cas en què les conductes es duguin a terme amb finalitats lucratives i l'article 198 del CP per als casos en què el subjecte actiu sigui una autoritat o un funcionari públic que actuï prevalent-se del càrrec i sense que hi hagi cap causa per delicte.
  El bé jurídic que es pretén protegir amb el càstig de totes aquestes conductes és el dret de la intimitat i la garantia del secret de les comunicacions reconeguts en l'article 18 de la CE. Donada la disponibilitat del dret de la intimitat, la conducta és atípica quan s'actua amb el consentiment de la persona escoltada.
  Més polèmics són els casos en què la conversa és gravada per un dels dos interlocutors sense coneixement de l'altre: en la doctrina, alguns autors consideren que aquesta conducta és delictiva, però la jurisprudència entén que no (Sentència del Tribunal Suprem [STS] del 5.7.2004, ponent: Colmenero Menéndez de Luarca, i Sentència del Tribunal Constitucional [STC] del 29.11.1984, ponent: Díez-Picazo y Ponce de León). La jurisprudència del Tribunal Suprem ha establert que les escoltes telefòniques no són punibles quan casualment, i a causa dels defectes tècnics de la infraestructura telefònica, es té accés a una conversa aliena. També determina que el delicte només es pot cometre quan s'instal·len de manera conscient i deliberada aparells o artificis destinats a captar les converses alienes (STS del 8.7.1992, ponent: Martín Pallín). S'entén que hi concorre una causa de justificació quan existeix autorització judicial concedida amb els requisits de l'article 579 de la Llei d'enjudiciament criminal (LECr) de l'Estat o, en cas d'urgència en delictes de terrorisme (art. 579.4 LECr), quan hi ha una ordre del ministre de l'Interior o del director general de Seguretat de l'Estat, i es comunica de manera immediata i motivada al jutge.
  També està justificada la conducta en el cas de l'article 51.1 de la Llei general penitenciària, que autoritza els directors dels centres penitenciaris a intervenir certes comunicacions dels reclusos. Igualment es planteja la justificació de les escoltes efectuades pels progenitors fent ús del seu dret legítim de correcció dels fills.
  Segons l'article 201 del CP, el delicte d'escoltes telefòniques tan sols és perseguible quan hi ha denúncia de la persona agreujada o del seu representant legal, o bé denúncia del ministeri fiscal en els casos en què la víctima sigui menor d'edat o persona incapaç o desvalguda. Aquesta denúncia no és necessària (art. 202.2 CP) quan l'autor del delicte sigui una autoritat o un funcionari públic, o quan la comissió del delicte afecti els interessos generals o una pluralitat de persones. El perdó de l'ofès o del seu representant legal extingeix l'acció penal o la pena ja imposada (art. 201.3 CP).
  D'altra banda, l'article 536 estableix una modalitat de delicte d'escoltes telefòniques comeses per una autoritat, funcionari públic o un agent d'aquests quan existeixi causa per delicte i s'actuï amb violació de les garanties constitucionals o legals. La diferència entre aquest tipus i la modalitat agreujada de l'article 198 del CP radica en el fet que en el primer cas la finalitat de l'escolta ha de ser la persecució d'un fet delictiu amb procediment iniciat.