Nota

• Àmbit: Illes Balears
• Es tracta d'una de les institucions més tradicionals del dret de les Pitiüses. El jurista José Cerdá Gimeno la defineix com un «negoci jurídic familiar causa matrimonii bilateral o plurilateral, de forma solemne, i de contingut amb pactes molt diversos». Per la seva banda, Olga Cardona Guasch assenyala que, «mitjançant els espòlits s'establia de manera prèvia les bases de la família que s'anava a formar, i també es traçava el destí del patrimoni familiar més enllà de la mort dels atorgants».
  Els espòlits són pactats pels esposos o pels qui contrauran matrimoni, però és freqüent que hi intervinguin altres persones -els pares dels cònjuges o algun altre familiar- per a afavorir-los amb alguna donació propter nuptias. Això ha donat peu a la doctrina per a distingir entre «parts necessàries» (els nuvis o els esposos) i «parts ocasionals» (els pares o altres parents). L'article 66.3 de la Compilació del dret civil de les Illes Balears del 1990 fa referència a la capacitat dels atorgants -quan aquests encara no han celebrat el matrimoni-, i estableix que «tenen capacitat d'atorgar capítols abans de contreure matrimoni aquells que vàlidament el puguin celebrar. Els menors d'edat necessitaran l'assistència dels pares, del tutor o del curador». L'assistència implica que no se substitueix el consentiment del menor, sinó que tan sols es completa. D'altra banda, els espòlits es poden atorgar abans del matrimoni o durant el matrimoni, i necessàriament en escriptura pública; per tant, s'està al davant d'un requisit de forma ad solemnitatem.
  Pel que fa al contingut dels espòlits, la doctrina ha assenyalat que, històricament, es deriva d'un principi que era consubstancial als drets forals, com és la conservació de la casa i del patrimoni familiar. Això explica la varietat de pactes que s'hi troben, ja que com estableix l'article 66.2 «els capítols matrimonials podran contenir qualssevol estipulacions relatives al règim econòmic de la família i successori dels contraents i dels qui concorrin amb aquests a l'atorgament, sense cap més limitació que les que resultin preceptuades en aquesta Compilació».
  Partint de l'article 66.5 de la Compilació del 1990, la doctrina ha assenyalat que els espòlits poden contenir els pactes següents: pactes economicofamiliars (constitució de dot, d'escreix, acolliment d'una quarta part dels milloraments, establiment de l'usdefruit universal) i pactes de naturalesa successòria (pactes d'institució o heretaments, pactes de renúncia, donacions universals i clàusules de confiança); classificació merament indicativa, ja que els espòlits es caracteritzen per l'amplitud de contingut.
  A la modificació dels espòlits fa referència l'article 66.4, segons el qual «celebrat el matrimoni, la novació dels capítols requerirà la concurrència, si vivien, de les persones que hagin assistit a l'atorgament per dotar, fer donacions o llegats o nomenar hereus als contraents o als seu fills, sempre que la novació afecti les disposicions realitzades per aquestes». En sentit contrari, si la modificació dels capítols no té res a veure amb aquestes disposicions, n'hi ha prou amb la presència dels dos cònjuges.
  La Compilació del 1990 ha tractat tan sols de la incidència del divorci sobre els espòlits, i ha deixat de banda altres possibles causes d'ineficàcia, com poden ser la separació judicial o de fet, l'incompliment del requisit formal de l'escriptura pública, la simulació absoluta i la infracció d'una norma de caràcter imperatiu, com també la falta de capacitat per a atorgar-los. Quant al divorci, l'article 66.6 estableix la regla general que «el divorci produeix la ineficàcia dels capítols matrimonial, i, per tant, de totes les seves estipulacions». I, a continuació, com a excepcions a la regla, assenyala que «els heretaments i les donacions a favor del fill o de la filla, en consideració al matrimoni dels quals s'hagin atorgat els capítols, en conservaran l'eficàcia si hi ha descendència del matrimoni, sense perjudici dels drets que s'haguessin pactat a favor del consort. En cas contrari, o si el fill o la filla contraguessin nou matrimoni, l'heretament o la donació esdevindran revocables per la sola voluntat de l'heretant o donant. Els heretaments a favor dels descendents del matrimoni en consideració al qual s'havien atorgat els capítols també en conservaran l'eficàcia, si bé els heretaments purs esdevindran revocables».
  En la Compilació no es recull la situació en què queden els espòlits atorgats abans del matrimoni si aquest no s'arriba a celebrar. Per manca de costum local, sembla que seria aplicable l'article 1334 del Codi civil espanyol.
  S'ha referit als espòlits la Sentència de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears 2/2006, del 28 de febrer, segons la qual «la doctrina jurídica pitiüsa -segons es pot veure en la important obra de l'estudiós del dret d'Eivissa i Formentera Cerdá Gimeno- ens ha dit que els espòlits es van introduir a Eivissa possiblement per influència catalana, atesa la similitud d'estructura i contingut dels capítols catalans i eivissencs. I sobre els pactes d'heretament dels espòlits, considera que s'han d'interpretar preferentment segons la tradició jurídica insular, i acudint, com a dret supletori, al dret català amb preferència sobre el dret castellà, atesa la seva falta de precedents respecte d'aquelles figures jurídiques».
  La situació actual dels espòlits està fortament influenciada pels profunds canvis que s'han produït en la realitat sociològica de les Pitiüses i, concretament, per l'abandó progressiu de l'economia rural. Això ha determinat la decadència de la institució, especialment pel que fa al contingut successori que tenia.
• V. t.: acolliment en una quarta part dels milloraments n m
• V. t.: capítols matrimonials n m pl
• V. t.: pacte successori n m