Nota

• Àmbit: Espanya
• És regulat per l'article 238.1 del Codi penal (CP). Tot i que d'acord amb el sentit primari del terme escalar aquesta circumstància només hauria de concórrer quan algú empra una escala llevadissa per a introduir-se en un lloc, tradicionalment s'ha fet una interpretació més àmplia d'aquest terme. Així, el Tribunal Suprem considera escalament tot «accés als béns per una via insòlita, desacostumada o inusual, diferent a la utilitzada ordinàriament pel titular» (Sentència del Tribunal Suprem [STS] del 25.2.1998, ponent: Jiménez Villarejo). En algunes resolucions, aquesta definició es considera massa àmplia i es restringeix especificant que «l'escalament només s'ha d'apreciar quan l'agent exterioritzi concretament una energia criminal efectiva comparable a la que caracteritza l'ús de força en les coses» (STS del 20.2.1998, ponent: De Vega Ruiz), o especifica t que escalament és «l'entrada per un lloc no destinat a tal efecte sempre que comporti una destresa o un esforç d'alguna importància» (STS del 25.3.1993, ponent: Moyna Ménguez). S'entén que només si es dona aquest segon requisit l'escalament justifica l'agreujant de la pena que comporta el robatori en comparació amb el simple furt (STS del 20.3.1990, ponent: Bacigalupo Zapater, que nega l'escalament en un cas en què es va entrar per una finestra oberta a poca alçada; i STS del 18.1.1999, ponent: Ramos Gancedo, en què també es nega en un cas en què el subjecte es va introduir per un forat preexistent d'una tanca metàl·lica).
  D'acord amb l'article 237 del CP, perquè l'escalament sigui considerat una modalitat de força ha de ser un mitjà per a accedir al lloc on hi ha les coses de què el subjecte actiu es vol apoderar. No hi ha, per tant, escalament en el sentit de l'article 238 del CP quan el subjecte escali per agafar alguna cosa, però sense accedir pròpiament a cap lloc delimitat físicament, quan ho faci per sortir del lloc en què es trobava l'objecte d'apoderament, o quan utilitzi algun objecte per a agafar la cosa, però sense arribar a introduir el cos enlloc (STS del 15.4.1999, ponent: Martínez Arrieta).