Nota

• Àmbit: Espanya
• El deure principal de qualsevol factor és desenvolupar les funcions que l'empresari li hagi encomanat. En el desenvolupament de les funcions, els factors han d'actuar amb la diligència d'un bon empresari, de manera que responen davant l'empresari en cas d'actuació negligent o d'infracció de les ordres i instruccions rebudes. És un deure personal i, en aquest sentit, el factor no pot, sense consentiment de l'empresari, delegar a una altra persona l'encàrrec rebut (art. 297 Codi de comerç [CCom]). Els factors han d'expressar que actuen en nom de l'empresari o societat mercantil que representen (art. 284 CCom) i, en aquesta actuació per compte del principal, els factors no es poden aprofitar personalment de cap oportunitat que pugui beneficiar el principal.
  D'entre els diferents tipus de factors, cal destacar el factor notori, que està regulat al CCom, en els articles 281 i següents. Les dues notes característiques del factor notori són la notorietat -entesa com coneixement públic en l'àmbit territorial en què operi- de la condició d'apoderat general d'un determinat empresari individual o col·lectiu, i l'apoderament tàcit, o que, si ha estat exprés, no consti en el Registre Mercantil. Val a dir que la notorietat és sempre una característica relativa, ja que un apoderat general pot ser factor notori en una petita població, i no tenir aquest caràcter en una capital de província. Per determinar si l'actuació del factor notori vincula o no l'empresari, és necessari tenir en compte si el tercer coneixia la condició de notorietat del factor o si, almenys, podia ser presumida.
  El factor notori constitueix una excepció, atès que els contractes que aquest conclogui s'entendran fets per compte del propietari de l'empresa o societat, encara que el factor no ho hagi expressat en el moment de la celebració, sempre que aquests contractes recaiguin sobre objectes compresos dins les tasques d'administració o de contractació pròpies del principal, o si, tot i ser d'una altra naturalesa, resulta que el factor va actuar sota ordre del seu comitent o que aquest n'aprovà la gestió de manera expressa o per fets positius. Això és així perquè la notorietat de la condició de factor fa innecessari que el factor hagi d'expressar que actua en nom del principal.