Nota

• Àmbit: Espanya
• El delicte de falsedat documental inclou la falsificació de documents públics, de caràcter oficial o mercantils, com també els despatxos transmesos per serveis de telecomunicacions. També comprèn la falsificació de documents privats, certificats, o targetes de crèdit i dèbit, i xecs de viatges.
  Aquestes conductes poden tenir-les els particulars o les autoritats, els funcionaris públics i, segons el tipus de document que es falsifiqui, l'ús que se'n faci i el subjecte que dugui a terme la falsificació, té una pena més greu o més lleu.
  Així, per exemple, un particular que provoca en un document públic, oficial o mercantil una alteració en algun dels seus elements o requisits essencials, que simula tot o en part el document de manera que indueix a error sobre la seva autenticitat; que introdueix en un acte la intervenció de persones que no l'han tinguda, o que atribueix a les persones que han intervingut declaracions o manifestacions diferents de les que han fet es castiga amb una pena de sis mesos a tres anys de presó i multa de sis a dotze mesos. El mateix càstig té la persona que, sense haver intervingut en la falsificació, trafica de qualsevol manera amb un document d'identitat fals, independentment de si l'ha adquirit a l'Estat espanyol o fora de l'Estat i de si és un document d'identitat fals de l'Estat o d'un altre estat. En canvi, la pena és de sis mesos a dos anys de presó si comet alguna d'aquestes accions en un document privat.
  Així mateix, la persona que, conscient de la falsedat d'algun d'aquests documents, ja sigui públic o privat, el presenta en un judici o l'utilitza per a perjudicar altri, o que realitza un despatx telegràfic fals per a perjudicar altri, es castiga amb la pena inferior en grau a la que s'estableix per als falsificadors.
  En els casos en què una persona altera, copia, reprodueix o de qualsevol altra manera falsifica targetes de crèdit o dèbit o xecs de viatge, la pena que cal imposar és de presó de quatre a vuit anys. La pena s'imposa en la meitat superior quan els efectes falsificats afecten un col·lectiu de persones o quan els fets es cometen en el marc d'una organització criminal dedicada a aquestes activitats.
  Tipifiquen el delicte de falsedat documental els articles del 390 al 399 bis del Codi penal.
  Pel que fa als delictes de falsedat documental comesos per les autoritats o els funcionaris públics, la falsificació de documents públics de caràcter oficial o mercantil es castiga amb una pena de presó de tres a sis anys, multa de sis a vint-i-quatre mesos i inhabilitació especial per un temps de dos a sis anys. Ara bé, si l'autoritat o el funcionari o funcionària públic comet algun d'aquests comportaments per imprudència greu, el càstig que s'estableix és de multa de sis a dotze mesos i suspensió de la feina o càrrec públic per un temps de sis mesos a un any.
  Si l'autoritat o el funcionari o funcionària públic són els encarregats dels serveis de telecomunicació i falsifiquen un despatx telegràfic o un altre propi d'aquests serveis, reben una pena de presó de sis mesos a tres anys i inhabilitació especial per un temps de dos a sis anys. Així, mateix, si expedeixen un certificat fals, excepte els certificats relatius a la Seguretat Social i a la Hisenda pública, amb escassa transcendència en el tràfic jurídic tenen la mateixa consideració i són castigats amb la pena de suspensió de sis mesos a dos anys.
• V. t.: conducta imprudent n f
• V. t.: falsificació n f