Nota

• Àmbit: Espanya
• És una llicència específica de l'àmbit de les patents que concedeix l'Oficina Espanyola de Patents i Marques en els casos expressament establerts per la Llei 11/1986, del 20 de març, de patents, de l'Estat. El cas més habitual és quan la titular no ha aconseguit demostrar en els terminis establerts que està explotant la patent, o bé es demostra que l'explotació és insuficient.
  Un altre cas és quan hi ha dependència de patents, és a dir, quan la titular de la patent posterior no pot explotar la seva patent si no explota alhora el que és objecte d'una patent anterior, o bé quan la titular d'aquesta darrera no pot explotar la millora que implica el que és objecte de la patent posterior.
  Altres casos són, per exemple: quan es tracta de posar remei a pràctiques considerades contràries a la normativa de defensa de la competència o quan hi ha un interès públic que ho aconsella.
  Un cas especial és el de la fabricació de medicaments destinats a l'exportació a països amb problemes de salut pública.
  Lògicament, els requisits varien d'un cas a l'altre, però en tots és l'Oficina Espanyola de Patents i Marques la que mitjançant la tramitació de la sol·licitud que qualsevol tercer interessat li presenti (amb la declaració que no ha pogut arribar a un acord amb la titular de la patent), i seguint el procediment corresponent, dicta la resolució que pertoca, la qual estableix el contingut i les condicions de la llicència. Aquest acte pot ser recorregut per via administrativa, i allò que es resolgui encara pot ser impugnat davant la jurisdicció contenciosa administrativa.
• V. t.: llicència n f