Nota

• Àmbit: Espanya
• En un sentit ampli, els magistrats equivalen als jutges i són els qui jutgen i exerceixen la jurisdicció. En un sentit restringit, però, i segons la legislació espanyola, els magistrats són els jutges de categoria superior que formen els òrgans col·legiats (les sales o seccions de les audiències provincials, dels tribunals superiors de justícia, de l'Audiència Nacional, del Tribunal Suprem [TS] i del Tribunal Constitucional). També són magistrats els jutges que són als jutjats de les capitals de província i les poblacions importants. Per a exercir aquesta funció, cal que els jutges tinguin la categoria de magistrats. Per això els titulars d'aquests jutjats reben el títol de magistrats jutges, perquè són jutges (dirigeixen un òrgan unipersonal), però també són magistrats per (l'antiguitat o la categoria professional que tenen). Per tant, la distinció entre jutges i magistrats és professional (per la categoria del funcionari o la funcionària) i no afecta la funció jurisdiccional.
  La denominació més universal per a fer referència als titulars de la jurisdicció és jutges (es troba en la Bíblia, concretament a l'Antic Testament, que té un «Llibre dels jutges»). La denominació magistrats també és molt antiga, i es troba a Roma (a causa de la configuració especial del procés romà, els pretors no eren jutges, sinó magistrats que exercien la jurisdicció). La denominació magistrats no sempre ha estat reservada per als jutges de categoria superior. A Anglaterra, per exemple, passa al contrari: els jutges amb més categoria són els membres del Tribunal Reial de Justicia, mentre que magistrats sols o en òrgans col·legiats s'ocupen dels assumptes de menys importància.
  Al llarg de la història i en les diverses organitzacions judicials d'altres països s'han utilitzat altres denominacions. En història del dret, per exemple, els magistrats de les audiències actuals es deien oïdors, amb relació a llur missió, que era escoltar les apel·lacions i els recursos presentats contra les resolucions dels jutges inferiors; també se'ls va anomenar ministres. A Portugal i al Brasil en diuen desembargadores, en referència al fet que aquests jutges superiors estudien, si escau, anul·lar la condemna o el gravamen que la resolució dictada imposa als qui hi recorren. A l'Argentina i a altres països hispanoamericans se'ls anomena camaristas, en referència al fet que són membres d'una cambra d'apel·lacions.
  Amb relació a la doctrina, el primer punt que cal analitzar és la distinció entre les categories de jutges i de magistrats. La Llei provisional sobre l'organització del poder judicial del 1870 (derogada des del 1985) va anomenar magistrats els membres de la carrera judicial de categoria més elevada i va disposar el següent: «Sota la denominació magistrat es comprenen els qui administren justícia a les audiències i al Tribunal Suprem» (art. 29). Aquest precepte s'ha traslladat a la Llei orgànica del poder judicial (LOPJ), en què l'article 298 estableix el següent: «la carrera judicial la formen els jutges i magistrats», i s'estableixen tres categories: magistrats del TS, magistrats i jutges (art. 299 LOPJ).
  Quant a l'ingrés a la carrera judicial, cal tenir la categoria de jutge o jutgessa, mitjançant la superació d'una oposició lliure entre llicenciats en dret (que han de complir, a més, els requisits de l'article 302 de la LOPJ: la nacionalitat, la majoria d'edat i no tenir incapacitat). Els qui superen l'oposició han de seguir un curs teòric i pràctic en una escola judicial o centre d'estudis judicials, amb dependència del Consell General del Poder Judicial (art. 301 LOPJ). La LOPJ també ha obert torns d'ingrés en la carrera judicial per a advocats (llicenciats en dret amb una antiguitat determinada en l'exercici de la professió [art. 301.3 LOPJ]), i un torn especial d'ingrés com a magistrats del TS per a juristes de prestigi reconegut (que ja existia en la Llei orgànica del poder judicial anterior, en els articles 310.4 i 345).
  Pel que fa al nomenament, al jurament i a la possessió, els jutges són nomenats mitjançant una ordre del Consell General del Poder Judicial i els magistrats, per mitjà d'un reial decret a proposta del Consell (art. 316 LOPJ). Una vegada són nomenats per al primer destí, els jutges i els magistrats han de prestar el jurament o la promesa de complir de manera adequada i fidel amb llur càrrec, segons la fórmula que hi ha en l'article 318 de la LOPJ; a continuació, prenen possessió de llur càrrec davant la sala de govern de l'audiència o del tribunal corresponent (art. 320 LOPJ).
  Amb relació a les situacions possibles en què es poden trobar els jutges i els magistrats, l'article 348 de la LOPJ admet les següents: servei actiu, serveis especials, excedència (voluntària o forçosa) i suspensió (per falta molt greu).
  Quant als honors i al tractament, els magistrats del TS, el president o la presidenta de l'Audiència Nacional i els presidents dels tribunals superiors de justícia reben el tractament d'excel·lència. Els altres magistrats reben el tractament de senyoria il·lustríssima i els jutges reben el tractament de senyoria.
  Pel que fa a la inamovibilitat judicial, els jutges i els magistrats gaudeixen d'inamovibilitat en l'exercici de llur càrrec (art. 378 LOPJ), fet que implica que no se'ls pot detenir, fer cessar, jubilar, separar ni destituir, i tampoc no se'ls pot apartar de l'exercici de llur funció per cap motiu que no estigui recollit en la LOPJ i sempre s'ha de fer amb les garanties que fixa aquesta llei. La condició de jutges o magistrats únicament es perd per les causes legalment establertes (art. 379 LOPJ): renúncia o pèrdua de la nacionalitat espanyola, sanció disciplinària de separació de la carrera judicial, condemna a penes privatives de llibertat per delictes greus i dolosos i, finalment, també pot estar associada a alguna causa d'incapacitat i jubilació.
  Amb relació a les incompatibilitats i les prohibicions, el càrrec de jutge o jutgessa és incompatible amb l'exercici de qualsevol altra jurisdicció, amb càrrecs d'elecció popular o política, amb altres ocupacions o càrrecs (inclosos en jutjats i tribunals), amb l'exercici de l'advocacia o la procuradoria i amb tota activitat mercantil (art. 389 LOPJ). Els articles 392 i 393 de la LOPJ estableixen el règim d'incompatibilitats dels jutges i dels magistrats per a evitar situacions que podrien afectar llur imparcialitat. Tenen prohibit adreçar als poders públics, a les autoritats i als funcionaris demostracions de felicitació o de censura per llurs actes, i tampoc no poden assistir a reunions públiques com a representants de llur càrrec; tampoc no poden intervenir en les eleccions, únicament poden emetre el vot personal com a ciutadans, a pesar del fet que la Llei orgànica del règim electoral general permet a determinats jutges (degans) l'exercici d'algunes activitats (art. 395 LOPJ).
  Pel que fa als drets, els deures i la responsabilitat, els jutges i els magistrats tenen el dret i el deure fonamental d'exercir la jurisdicció d'una manera recta, «jutjant i fent executar el que s'ha jutjat», d'acord amb la LOPJ del 1870 i la confirmació que recull la Constitució espanyola (art. 173). Juntament amb aquest deure fonamental, hi ha també l'estricte compliment de llurs deures com a funcionaris (assistir a l'oficina, despatxar puntualment els assumptes, entre altres). L'incompliment dels deures pot originar responsabilitat judicial, que pot ser civil (quan la falta comesa produeix un dany que cal indemnitzar), penal (si el fet és constitutiu de delicte) o disciplinària (quan els fets són faltes de servei), d'acord amb els articles del 405 al 415 de la LOPJ. La Llei tipifica els fets que són constitutius de faltes lleus, greus i mot greus (art. 416), i també fixa les sancions corresponents, enumerades en els articles 417, 418 i 419 de la LOPJ. Per a la imposició de sancions se segueix el procediment establert legalment, amb totes les garanties per als jutges i els magistrats; aquestes garanties són acordades, si escau, per les autoritats competents: els presidents del tribunal o les sales de govern, la comissió disciplinària del Consell General del Poder Judicial o el ple del Consell (si la sanció correspon a faltes molt greus). La resolució sancionadora es pot recórrer i se'n pot sol·licitar la revisió davant de la jurisdicció contenciosa administrativa.
  Finalment, cal dir que la legislació vigent és la LOPJ del 1985, que regula totes les qüestions descrites anteriorment i també els jutges substituts, els suplents en règim de provisió temporal (art. 428 i s. LOPJ).
• V. t.: jutge | jutge, jutgessa n m, f