Nota

• Àmbit: Espanya
• La pensió d'orfandat s'inclou entre les prestacions per mort i supervivència, regulades pels articles del 216 al 234 de la Llei general de la Seguretat Social (LGSS), aprovada pel Reial decret legislatiu 8/2015, del 30 d'octubre, adreçades a cobrir les situacions de necessitat de les persones filles del causant quan aquest mor. Aquestes situacions de necessitat protegides per la Seguretat Social deriven, en primer lloc, de les despeses de sepeli (per a les quals s'ha establert l'auxili de defunció) i, en segon lloc, de la situació en què es troben les persones orfes de la persona difunta, per a les quals hi ha regulades diverses prestacions, incloent-hi la pensió d'orfandat (art. 224 LGSS), dirigida a protegir els fills de la persona causant de la pensió, sempre que es compleixin els requisits legalment exigits. L'estudi de la pensió d'orfenesa fa necessària l'anàlisi dels elements que configuren aquesta prestació.
  1. Fet causant. La pensió d'orfandat es genera sempre que es compleixin les condicions legalment establertes en la data en què tingui lloc la mort de la persona causant.
  2. Subjectes causants. Tenen la condició de subjectes causants de la pensió d'orfandat les persones següents: a) els treballadors afiliats i en alta a la Seguretat Social o situació assimilada a l'alta (art. 224.1.a LGSS), si bé també causen dret a la pensió les persones que no estan en situació d'alta o alta assimilada però hagin complert un període mínim de cotització de quinze anys (art. 224.1 paràgraf segon i 219.1 paràgraf segon, LGSS); b) els perceptors del subsidi de recuperació; c) els pensionistes d'invalidesa permanent i de jubilació en la modalitat contributiva, i d) els treballadors que hagin cessat en llur feina amb dret a pensió de jubilació i que morin sense haver-la sol·licitat.
  3. Període de carència. Si la causa de la mort és un accident, laboral o no, o una malaltia professional, no s'exigeix cap període previ de cotització. Si la mort deriva d'una malaltia comuna, la persona causant ha d'haver completat abans de la mort un període de cotització d'un mínim de cinc-cents dies dins els cinc anys immediatament anteriors a la data del fet causant.
  Hi ha, però, diversos casos especials: a) es consideren morts a conseqüència d'un accident de treball o una malaltia professional els qui tinguin reconeguda per a aquestes contingències una invalidesa permanent absoluta o la gran invalidesa; b) dona lloc a la pensió d'orfandat la desaparició a causa d'un accident, laboral o no, en circumstàncies que facin presumir la mort de la persona i sense que se n'hagin tingut notícies durant els noranta dies naturals següents a l'accident; c) la desaparició no derivada d'accident, que s'ha de regir d'acord amb el que estableix el Codi civil espanyol, i d) dona lloc al reconeixement de la pensió d'orfandat la mort produïda per actes de terrorisme (Reial decret 1576/1990, del 7 de desembre).
  4. Beneficiaris. Tenen dret a rebre una pensió d'orfandat les persones següents: a) els fills de la persona causant, amb independència de la naturalesa de la filiació. Amb caràcter general, els menors de vint-i-un anys o més grans que tinguin reduïda la seva capacitat de treball en un percentatge valorat en un grau d'incapacitat permanent absoluta o gran invalidesa. Igualment els que en la data de la mort del causant fossin menors de vint-i-cinc anys, que no portin a terme un treball lucratiu per compte d'altri o propi, o quan l'efectuïn però els ingressos que n'obtinguin siguin inferiors, en còmput anual, a la quantia vigent per al salari mínim interprofessional, també en còmput anual. Si l'orfe està cursant estudis i compleix els vint-i-cinc anys durant el transcurs del curs escolar, la percepció de la pensió d'orfandat es manté fins al dia primer del mes immediatament posterior al de l'inici del curs acadèmic següent. També hi tenen dret els menors de vint-i-cinc anys, si es produeix una orfenesa absoluta en què no sobreviu cap dels progenitors. Els fills del cònjuge supervivent, amb independència de la filiació, sempre que el matrimoni s'hagi celebrat un mínim de dos anys abans de la mort, que es demostri que els fills vivien amb la persona causant i que en depenien econòmicament i que no tinguin dret a una altra pensió de la Seguretat Social, ni familiars amb l'obligació i la possibilitat de prestar aliments, segons la legislació civil (art. 9 Reial decret 1647/1997, del 31 d'octubre, pel qual es desenvolupen determinats aspectes de la Llei 24/1997, del 15 de juliol, de consolidació i racionalització del sistema de la Seguretat Social, de l'Estat).
  Així mateix, d'acord amb la Llei 3/2019, de l'1 de març, tenen dret a la prestació d'orfandat, en règim d'igualtat, cadascun dels fills i filles de la persona causant morta, qualsevol quina sigui la naturalesa de la seva filiació, quan la mort s'hagi produït per violència contra la dona, en els termes en què es defineixi per la llei o pels instruments internacionals ratificats per l'Estat espanyol, sempre que es trobin en circumstàncies equiparables a una orfenesa absoluta i no reuneixin els requisits necessaris per a causar una pensió d'orfenesa. La quantia d'aquesta prestació serà el 70 % de la seva base reguladora, sempre que els rendiments de la unitat familiar de convivència, incloses les persones òrfenes, dividit pel nombre de membres que la componen, no superin en còmput anual el 75 % del salari mínim interprofessional vigent en cada moment, excloent-ne la part proporcional de les pagues extraordinàries. En el cas que hi hagués més d'una persona beneficiària d'aquesta prestació, l'import conjunt de les mateixes podrà situar-se al 118 % de la base reguladora, i mai no pot ser inferior al mínim equivalent a la pensió de viduïtat amb càrregues familiars. També podrà ser beneficiari de la pensió d'orfandat o de la prestació d'orfandat, sempre que en la data de la defunció del causant fos menor de vint-i-cinc anys, el fill del causant que no efectuï un treball lucratiu per compte d'altri o propi o quan els ingressos que obtingui siguin inferiors, en còmput anual, a la quantia vigent per al salari mínim interprofessional, també en còmput anual. Si l'orfe cursa estudis i compleix els vint anys durant el transcurs del curs escolar, la percepció de la pensió i la prestació d'orfandat es mantindrà fins al dia primer del mes immediatament posterior al d'inici del següent al curs acadèmic.
  5. Quantia de la pensió. La pensió d'orfandat consisteix en una quantia equivalent al 20 % de la base reguladora corresponent. En cas d'orfenesa absoluta, la pensió s'ha d'incrementar amb el percentatge de la pensió de viduïtat (sentències del Tribunal Suprem del 23.2.1994 i del 2.12.1994), i la distribució de l'increment s'ha de fer a parts iguals entre tots els orfes amb dret a pensió. El límit de la quantia de la pensió d'orfandat es fixa en el 100 % de la base reguladora de la pensió (art. 179.4 LGSS).
  6. Dinàmica de la prestació. a) Naixement: el fet causant es produeix, amb caràcter general, el dia de la defunció de la persona causant, amb les úniques excepcions del dia en què es produeix la desaparició (si es tracta de treballadors desapareguts a causa d'un accident) i del dia del naixement (quan es tracta de fills pòstums); per tant, el dret a la pensió d'orfandat és efectiu des d'aquestes dates (sempre que s'hagi sol·licitat dins els tres mesos següents a la data del fet) o, alternativament, en la data de la sol·licitud, tret del cas dels treballadors desapareguts en un accident, en què el dret és efectiu a partir de la data de l'accident. b) Extinció: les causes que motiven l'extinció del dret a la pensió d'orfenesa són el compliment de l'edat màxima fixada per a cada cas, el cessament de la incapacitat que donava dret a la pensió, la contracció de noves núpcies o el fet de prendre l'hàbit religiós, la mort de la persona beneficiària i l'aparició del treballador o la treballadora presumptament mort en un accident.
  7. Compatibilitat. La pensió d'orfandat és compatible amb qualsevol renda de treball de qui sigui o hagi estat cònjuge del causant, o del mateix orfe, així com, si s'escau, amb la pensió de viduïtat que aquell percebi. Els orfes incapacitats per al treball amb dret a pensió d'orfandat, quan percebin una altra pensió de la Seguretat Social en virtut de la mateixa incapacitat, poden optar entre l'una o l'altra. Quan l'orfe hagi estat declarat incapacitat per al treball abans de complir l'edat de divuit anys, la pensió d'orfandat que estava percebent és compatible amb la d'incapacitat permanent que pugui causar, després dels divuit anys, a conseqüència d'unes lesions diferents de les que van donar lloc a la pensió d'orfandat, o si s'escau, amb la pensió de jubilació que pugui causar en virtut del treball que porti a terme per compte propi o d'altri.
  8. Abonament de la pensió. En cas que els beneficiaris siguin menors de divuit anys o siguin majors d'edat però declarats incapaços judicialment, la pensió s'ha d'abonar als qui els tinguin a càrrec, sempre que compleixin amb l'obligació de mantenir-los i d'educar-los. Si els beneficiaris són majors de divuit anys, han de rebre la pensió directament (art. 11 Reial decret 1647/1997).