persona
persona
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca persona, n f
- es persona
<Història del dret>
Definició
Subjecte i titular de drets i obligacions.
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
D'acord amb la tradició romana, la persona era la causa de la constitució del dret; era el subjecte del dret. Però no tota persona era subjecte de dret; per a ser-ho calia reunir com a mínim tres condicions: ser ciutadà, lliure i sui iuris. A més a més, el dret romà justinianeu assimilava, des del punt de vista jurídic, determinades institucions de caràcter incorporal a la persona; les reconeixia també com a subjectes de dret.
A Catalunya es va mantenir la tradició romana, i es distingien dues classes de persona: les persones físiques (els individus naturals del país i lliures) i les persones jurídiques (ens socials i incorporals, com les associacions i les fundacions).
